Afició

Fa uns dies es va jugar a Manresa la Lliga catalana de basquet. A mi sempre m´ha agradat el basquet, suposo que pel fet d´haver anat a una escola i haver viscut a una ciutat que ha respirat basquet pels quatre costats. Fa molts anys m´agradava anar-hi sovint, però la veritat és que no és una afició compartida per ningú del meu entorn i anar-hi sol tampoc em ve massa de gust.

Aquesta temporada el Natnael ha començat a jugar a basquet i sembla que li agrada. Vaig pensar que potser li faria gràcia anar a veure un partit en directe. En realitat eren dos partits, perquè les semifinals les feien seguides. I a més hi havia la possibilitat de veure de prop els jugadors del Barça, perquè els del Joventut, el Lleida i el Manresa segur que no n´hi sonava cap.

Vam tenir sort i vam poder seure a primera fila, de manera que teníem els jugadors gairebé a tocar. El primer partit, el Barça-Lleida no va ser gran cosa. Poc públic, el Barça a poc gas i molta diferència amb el Lleida, que malgrat tot va plantar cara. I pel que fa a l´afició, el poc públic que hi havia estava dividit. Alguns culés de tota la vida animaven el Barça, però hi havia força gent que animava el Lleida, ja que hi havia algun jugador manresà, l´entrenador també, i alguns altres jugadors que havien jugat al Manresa.

Però tothom esperava el segon partit, el Manresa contra el Joventut. El pavelló ja es va anar omplint i prometia un ambient espectacular. I la veritat és que espectular ho va ser, tant l´ambient, com el partit, que va ser de força qualitat. Però em vaig endur una gran decepció amb l´afició. Potser quan hi anava, fa molts anys (abans fins i tot que el TDK guanyés la lliga)  hi havia el mateix tipus d´ambient, però el fet d´anar-hi amb el Natnael, que té 8 anys, em va sobtar més la mala educació de l´afició, increpant constantment amb insults els àrbitres i l´equip rival. Cada vegada que el Natnael sentia un insult, i va ser molt sovint, es girava entre sorprès i incrèdul davant d´aquell espectacle lamentable. I em demanava "has sentit ? li ha dit fill de puta ? i l´àrbitre no li ha dit res. I per què li diu fill de puta a aquell jugador ? I com és que no s´hi torna ?"

Quan vam arribar a casa, el que el Natnael li va explicar a la mare no va ser el partit, sino el que va sentir a les graderies. No crec que hi tornem.