Hipocresia

No sé si és que m´hi fixo més, perquè llegeixo més, per les xarxes socials o per què, però detecto cada vegada més hipocresia en la gent.

- Gent que es creu solidària perquè ha vist el documental Astral i et titlla d´insolidari si no l´has vist o preferies veure Operación Triunfo a la mateixa hora (que no és el meu cas, però si ho fos, què ?), com si veient-lo ja haguéssis arreglat el món.

- Gent que critica que segueixis el futbol perquè els futbolistes cobren una millonada i és una vergonya perquè hi ha gent que passa gana. I després van al cinema a veure actors i actrius que cobren tant o més que els futbolistes.

- Gent que quan hi ha un atemptat a París o Niça critica (segurament amb raó) que se´n parli molt quan cada dia hi ha atemptats a tot al món i no se´n parla tant, i només recorden que cada dia hi ha atemptats a tot el món....quan passen a París o Niça.

- Gent que critica que alguns establiments obrin en diumenge... i compren en diumenge.

- Gent que critica que donin el Nobel de Literatura a Bob Dylan, i no poden dir res dels anteriors guanyadors...perquè no tenen ni idea de qui són.

- Gent que critica quan s´homenatja algú quan s´ha mort, dient que s´hauria d´haver fet en vida...però en vida mai ho van demanar.

- Gent que critica unes tradicions (que no fan mal a ningú), però t´exigeix que respectis les "seves" tradicions

- Gent que critica un text amb faltes d´ortografia...fent faltes d´ortografia (no es pot ser més ridícul)

- Gent que critica que algú no parli del tot bé una llengua que no és la seva, quan amb prou feines només parlen una llengua

- Gent que et critica quan et gastes 15 euros per tornar en taxi a casa quan ells se n´han gastat 50 en cubates.


En fi, gent que ho critica tot, com jo ara ;-) Procureu ser més feliços.

(Aquesta llista pot ser molt i molt més llarga. Algú m´ajuda ?)

Abans que res...nens

Els nens i nenes han de ser, abans que res, nens i nenes. Ni estrelles, ni prínceps, ni princeses, ni cracs.

Cada vegada hi ha més programes de televisió on els nens són els protagonistes. Nens que ensenyen les seves habilitats cantant, ballant o fent el que sigui. Nens i nenes que deixen l´anonimat i passen a ser reconeguts i idolatrats allà on van. Possiblement a aquests nens els preparen per assumir que potser no guanyaran, remarcant que l´important és "haver arribat fins aquí". Però estan preparats per passar de l´anonimat al reconeixement, i, sobretot, del reconeixement a l´anonimat ? Tinc els meus dubtes, i no pas perquè els pares no ho estiguin fent bé, sino simplement perquè són nens, i hi ha processos pels quals és impossible que estiguin preparats. Una cosa és que tinguin assumit que és molt difícil "guanyar" o "arribar a dalt", i una altra molt més díficil d´assimilar  és passar de ser idolatrat a ser, simplement, un més.

Algunes vegades, a les xarxes socials, critico i fins i tot insulto qui crec que s´ho mereix. No he de demanar disculpes a ningú, cadascú fa amb els seus perfils el que vol i si insulto a algú és perquè crec que s´ho mereix. Que hauria de mesurar les meves paraules ? Potser sí, però davant de coses que m´indignen, em costa mossegar-me la llengua. Però el que no faré mai, és menysprear, burlar-me o insultar un nen o una nena, sigui la Princesa d´Astúries, el fill del Rajoy o qualsevol altra criatura perquè, per damunt de tot, són això, criatures.

Es pot criticar la monarquia, es pot criticar els diners que té assignats la Princesa d´Astúries (que a més paguem entre tots) i la monarquia en general, però deixeu la nena en pau, que prou pena té venint d´on ve.