El Julià ja ha començat l´escola, l´escola dels grans. Segurament és el més petit de tota l´escola, ja que fa P3 i va néixer el 22 de desembre. L´inici ha anat bé, hem parlat amb la mestra i d´entrada em va causar una bona impressió.
Aquest any també ens hem plantejat si havia de fer alguna activitat extra-escolar. Alguns nens de la seva classe fan anglès. Tinc clar que quan sigui més gran m´agradaria que fes anglès fora de l´escola, ja que allà el nivell és molt bàsic i l´anglès t´obre moltes portes. Aquest any comencen a fer anglès a l´escola i trobo massa precipitat que vagi a una acadèmia a estudiar anglès quan encara no ha fet els tres anys. Potser que aprengui a parlar bé el català del tot, primer. D´altra banda em sembla molt bé que a l´escola facin anglès.
Finalment hem decidit que aprendria a patinar. Al poble l´hoquei està molt arrelat i en general s´hi respira un bon clima. Coneixem els de la junta i alguns dels entrenadors. Ahir va ser el primer dia. Porta uns patins que gairebé no roden, es veu que és perquè no agafin por. Amb aquells patins gairebé només caminava, però s´ho va passar molt bé i la veritat és que jo també veient-lo. Com que la majoria de nens anaven amb patins normals i sovint queien, ell, que no queia mai perquè amb aquells patins és difícil caure, es tirava. Aleshores, des del terra, reia i deia "ah, he caigut", i es tornava a aixecar i més endavant es tornava a tirar. S´ho va passar teta. També li feia molta gràcia entrar dins la porteria d´hoquei patinant. Encara hi entra sense tocar el travesser, però poc li falta. Sempre he pensat que ha de ser molt difícil fer un gol en una porteria tant petita amb el que ocupa el porter amb tot el seu equipament.
El vaig observar emocionat. Potser era la primera vegada que ell es divertia i jo m´ho mirava des de fora. Se´ns està fent gran, és llei de vida, però he après tant amb els seus poc menys de tres anys ! I el que em queda per aprendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada