divendres, 30 de març del 2012

Després de la vaga

Després de la jornada de vaga d´ahir, hi ha moltes coses que em passen pel cap. Segurament les escriuré desordenades.

D´entrada m´indigna que no es respecti el dret a fer o no fer vaga. M´indigna que hi hagi empresaris que coaccionen els treballadors per no fer vaga, i m´indignen els piquets que "obliguen" a fer vaga. Molta gent es va veure obligada a fer vaga sense voler-ho. Ahir mateix sentia una discussió a les portes d´un hospital quan un piquet li deia a un treballador que fer vaga era la seva obligació.

Quan un treballador decideix fer vaja, ja sap el que econòmicament li suposa, però quan un treballador es veu obligat a fer vaja per culpa de la pressió dels piquets, aquest cost econòmic l´ha d´assumir l´empresari (a no ser que sigui un empresari sense escrúpuls de decideixi descomptar-li el mateix que si hagués decidit fer vaga). Tampoc puc entendre que els vaguistes acusin els no vaguistes d´insolidaris.

Ahir em van dir que una escola va dir a nens de cinc anys que feien vaga perque no els donen diners. Així de simple. D´entrada la vaga era contra la reforma laboral, no contra les retallades, que em sembla que hi havia molta gent confosa. I per una altra banda no crec que aquesta sigui la manera. No sóc docent, però als nens se´ls ha d´explicar les coses de manera que les puguin entendre. I tinc els meus dubtes que, tot i ben explicat, amb cinc anys ho arribessin a entendre

El que més m´indigna de tot plegat és que el govern i els sindicats ens tractin d´imbècils. Segons uns, el seguiment va ser d´un 15% i segons els altres va ser d´un 85%. Tants diners que es gasten amb estudis inútils, potser se´ls podrien gastar...bé, anava  a dir que se´ls podrien gastar en alguna empresa que fes el seguiment real de la vaga, però ens enredarien igualment, per tant, millor que se l´estalvïin.

Com que tant el govern com els sindicats ens enreden amb les xifres, una de les dades que serveixen per mesurar el seguiment i comparar-lo amb altres convocatòries és el consum elèctric. Sembla ser que ahir el descens del consum elèctric va ser d´un 15%. Potser el govern ha fet servir aquesta dada per afirmar que el seguiment va ser del 15%, si és així és una altra mostra que ens prenen per imbècils.

Sembla ser que a Madrid van encendre l´enllumenat per tal de consumir electricitat i d´aquesta manera falsejar, encara més, les dades. Si això és cert, estaria bé que algú ho denunciés i algun jutge faci pagar aquest consum als responables d´aquesta decisió, a part de fotre´ls una bona multa.

Una altra dada, i no ve d´ahir sino de qualsevol manifestació, és el recompte del nombre de manifestants. A Barcelona, segons la guàrdia urbana van ser 800.000 i segons el sindicats, 80.000. Si ens enreden amb aquestes coses hem de suposar que ens enreden en moltes més. Uns i altres. No sé com s´hauria de fer, però tant difícil és fer un recompte aproximat ? Quan ens van dir que en una manifestació contra la violència terrorista hi havia un milió de persones, com ho van fer ? Aquí sí que tots es van posar d´acord. No es tracta de dir que hi havia 453.453 persones, per dir una xifra, però es deu poder saber si eren entre 400 i 500 mil, no ? I, des de la ignorància, pregunto: això no ho podrien fer els mitjans de comunicació ? Sempre que informen diuen "segons les fonts", però si les fonts no són certes, bé que investiguen per trobar la veritat...en fi.

I per acabar, el tema dels delinqüents que ho trinxen tot. Ens diuen que són grups organitzats que aprofiten qualsevol convocatòria per provocar aldarulls. Avui sentia l´alcalde de Barcelona que deia que parlaria amb el ministre perque canvïn el codi penal, perque els detinguts l´endemà estan al carrer, i això no és culpa dels mossos ni del govern, és culpa de la llei.

Una altra cosa que trobo indignant és el paper de l´oposició per carregar contra els responsables policials quan hi ha aldarulls. Fan el mateix quan hi ha incendis, inundacions, nevades... Això ho fa sempre, l´oposició, sigui del color que sigui. Els que governen ara també ho feien quan estaven a l´oposició.