dimarts, 28 de juny del 2011

Efectivament

Ahir, a l´Efectivament del Lluís Canut a l´Esport 3, entrevistaven el Gaby Cairo i el Javi Rodriguez. El primer va ser jugador del Barça d´hoquei, nascut a l´Argentina i parlava un català que ja voldria parlar-lo el nostre ex-president. El segon és jugador del Barça de futbol sala, acaba de guanyar la lliga, és català, de Santa Coloma de Gramanet i parlava castellà. Tinc curiositat per saber què passava pel cap del Gaby Cairo sentint el Javi Rodriguez, nascut i escolaritzat al país, parlant castellà i què passava pel cap del Javi Rodriguez sentint el Gaby Cairo, que té per llengua materna el castellà (i crec que escolaritzat a l´Argentina), parlant un català correctíssim. Efectivament, hi ha moltes coses que encara no entenc...

dijous, 2 de juny del 2011

Eleccions municipals

Tot i que ja han passat uns quants dies des del 22 de maig, un viatge i la feina m´han impedit escriure abans. De fet, el tema encara és actual, perquè encara s´estan perfilant els pactes. Però no vull comentar els resultats ni res d´això.

Mai he fet públic el meu vot. De fet, no sempre he sigut fidel a un partit, tot i que des que tinc dret a vot només he votat a dos partits. Aquest any ha estat diferent, perquè he donat suport públicament a una candidatura, tot i que no els he pogut votar, ja que tot i que visc a Sant Vicenç, encara estic empadronat a Manresa. Però el meu vot va ser pel mateix partit, ERC.

Vaig tenir el plaer de presentar l´acte de final de campanya d´ERC a Sant Vicenç. I dic plaer perquè ho vaig fer acompanyat de la Luciana. Em va fer molta il.lusió compartir amb ella aquesta tasca, tot i que no ho hagués fet si m´ho hagués demanat qualsevol altre partit.

La política està molt desprestigiada. I aquest desprestigi se l´han guanyat a pols tots els partits. Però quan es parla de política municipal, això ja és una altra cosa ben diferent. Generalment, tot i que sempre hi ha excepcions, la gent que s´implica en política municipal és gent que s´estima el poble i s´hi implica per fer-ne un poble millor. Sempre he pensat que estar ficat en política municipal és una manera de fer poble com ho pot ser estar vinculat a qualsevol entitat cultural i/o esportiva. Però la política municipal és una manera molt menys agraida de fer poble. Quan fas les coses malament, òbviament et critiquen, quan fas les coses de la millor manera possible, també et critiquen, i quan fas les coses bé mai et feliciten. Et pots implicar molt en qualsevol tema, que sempre hi haurà qui et criticarà. Conec força gent que ha perdut amistats per culpa de la política. Amics de tota la vida que ara ni es parlen, o que es troben pels carrers del poble i ni es saluden.

Per tot això, tenen la meva admiració. Jo no tindria collons de fer-ho. Jo faig poble d´una manera molt més agraïda. I tenen la meva admiració els que s´hi impliquen siguin del partit que siguin, excepte els del PXC, que aquests tenen uns altres objectius. Parlo de pobles petits o mitjants. Les grans ciutats ja és un altre tema. I també és cert que hi ha excepcions i sempre n´hi haurà que es fiquen en política només per interessos personals.

Malgrat tot, sempre acaba havent-hi pactes que no entenc i que molt em temo que no són gestionats per la gent del poble. Recordo que fa uns anys a Alella governava ERC amb el PP i al Piqué li van fotre molts pals des de Madrid per permetre-ho. Jo no m´atreveixo a valorar-ho ni a criticar-ho perquè no conec la realitat d´Alella. En els pobles els pactes han de ser entre persones i no entre partits