No m´agrada insultar per insultar, però no es mereixen res més. Aquest és el titular de l´article que ve a continuació.
Los separatas catalanes utilizan a Pasqual Maragall, enfermo de alzheimer, para promocionar la manifestación soberanista
http://www.alertadigital.com/2012/08/28/los-separatas-catalanes-utilizan-a-pasqual-maragall-enfermo-de-alzheimer-para-promocionar-la-manifestacion-soberanista/
dimarts, 28 d’agost del 2012
divendres, 10 d’agost del 2012
Els accents són importants
Hi ha gent que té per costum no posar mai accents, ja sigui per comoditat, per mandra o perquè no saben com posar-los.
En les targetes de crèdit o les targetes sanitàries no posen mai accents i no entenc per què. El meu nom porta accent (encara que tothom em coneix per Tinet), però, excepte en el DNI, on sí que hi surt l´accent (Valentí), en el carnet de conduir no hi surt i en les targetes de crèdit i la targeta sanitària tampoc hi surt. Mai hi he donat importància, escriure el meu nom amb accent o sense no varia massa el sentit, però amb el nom del meu fill s´han produit situacions curioses, perquè no és el mateix escriure Julià que Julia.
D´entrada, és molt més comú el nom de Júlia. Encara que també porta accent, en aquest cas a la "u", quan algú veu el nom "Julia" sempre l´associa al nom femení. El Julià no té targeta de crèdit, evidentment, i potser quan tingui l´edat de tenir-ne ja no existiran i pagarem en espècies, al pas que anem. Però sí que té targeta sanitària i quan l´hem hagut de portar al metge sempre hi ha hagut confusió.
Quan el vam portar al pediatre la primera vegada, recordo que ens va comentar "y como es que este niño que tiene "pirila" tiene nombre de chica ?". Amb la Luciana ens vam mirar i vam pensar "buf, comencem bé..."
Una vegada que el vam haver de dur a urgències, després d´haver estat una estona amb la doctora i abans de despullar-lo, ens va dir, després de mirar els papers amb el nom: "Ai, perdoneu, pensava que era un nen !!!".
No crec que costi tant posar accents als documents per evitar problemes a aquells que es diuen Julià o Marià, per posar algun exemple.
En les targetes de crèdit o les targetes sanitàries no posen mai accents i no entenc per què. El meu nom porta accent (encara que tothom em coneix per Tinet), però, excepte en el DNI, on sí que hi surt l´accent (Valentí), en el carnet de conduir no hi surt i en les targetes de crèdit i la targeta sanitària tampoc hi surt. Mai hi he donat importància, escriure el meu nom amb accent o sense no varia massa el sentit, però amb el nom del meu fill s´han produit situacions curioses, perquè no és el mateix escriure Julià que Julia.
D´entrada, és molt més comú el nom de Júlia. Encara que també porta accent, en aquest cas a la "u", quan algú veu el nom "Julia" sempre l´associa al nom femení. El Julià no té targeta de crèdit, evidentment, i potser quan tingui l´edat de tenir-ne ja no existiran i pagarem en espècies, al pas que anem. Però sí que té targeta sanitària i quan l´hem hagut de portar al metge sempre hi ha hagut confusió.
Quan el vam portar al pediatre la primera vegada, recordo que ens va comentar "y como es que este niño que tiene "pirila" tiene nombre de chica ?". Amb la Luciana ens vam mirar i vam pensar "buf, comencem bé..."
Una vegada que el vam haver de dur a urgències, després d´haver estat una estona amb la doctora i abans de despullar-lo, ens va dir, després de mirar els papers amb el nom: "Ai, perdoneu, pensava que era un nen !!!".
No crec que costi tant posar accents als documents per evitar problemes a aquells que es diuen Julià o Marià, per posar algun exemple.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)