Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes i escriptors

Avui es veu que és el dia dels periodistes. I, precisament avui, el "periodista" esportiu José Javier Santos ha publicat aquests tweets al seu twitter:
"Me parece fatal que los periodistas nos dediquemos a investigar quién es el topo. Sería más saludable trabajar para tener más topos."
"Ni sé ni me importa quién filtró la noticia de Marca. Me interesa la noticia en sí. Si no hubiera filtraciones, no habría noticias".

No sóc periodista, però em sembla denigrant per la professió que hi hagi personatges que facin aquestes afirmacions. Si només hi hagués notícies a partir de filtracions, de què serveixen tants anys de carrera ? L´objectiu d´un periodista ha de ser trobar talps ?

La crisi ha portat a milers de periodistes a quedar-se sense feina, o a treballar sense saber si cobraran a final de mes, com està passant, per exemple, a El Punt Avui. I molts veuen perillar el seu lloc de treball.

Per una altra banda, cada vegada hi ha més tertúlies futbolístiques a televisió: Efectivament, Punto Pelota, Futboleros, i d´altres programes esportius que s´acaben convertint en tertúlies. Són les mateixes tertúlies que puc tenir amb un amic fent una cervesa al bar, amb la diferència que jo m´hauré de pagar la cervesa i ells cobraran per opinar. Qualsevol periodista em pot dir "sí, però ell ha estudiat per poder-ho fer cobrant". Segur que han estudiat la carrera per fotre quatre crits, insultar-se i defensar allò indefensable ?

Resulta que Punto Pelota és líder d´audiència a Catalunya, amb uns índex d´audiència molt superiors que a la resta de l´estat. Reconec que alguna vegada m´ho he mirat, tot i que gaire estona és insuportable. Els índex d´audiència a Catalunya es disparen quan el Barça guanya el Madrid. Som així, els catalans. El Barça guanya clarament el Madrid i gaudim d´una tertúlia monopolitzada per la trepijada de Pepe a Messi. És el que volen, parlen d´un fet que no té res a veure amb el futbol i d´aquesta manera no es parla de l´humiliació esportiva a que ha estat sotmès el seu equip. Però això no passa només allà, resulta que en els programes d´aquí també es monopolitza el tema.

Sempre he pensat que amb Punto Pelota va arribar la teleescombraria al periodisme esportiu, però això, lluny de ser un fet aïllat, ha creat escola i ara ja són molts els programes que la practiquen. Exactament igual que va passar al seu temps amb la premsa del cor, algú va començar i ara ja n´hi ha molts. Les audiències manen.

A TV3, els periodistes esportius veterans, periodistes amb vocació (a excepció del Lluís Canut, que no puc entendre que encara li continuem pagant el sou), han donat pas a periodistes que denigren la professió, com el Bernat Soler, el Jordi Grau, el Victor Patsi i el no tant jove Xavier Torres. Es troben a faltar periodistes veterans com l´Arcadi Alibés (relegat al 3/24, amb tots els respectes per aquesta cadena), el Xavier Bonastre i també el jove Àlex Castells, que donava mil voltes al Bernat Soler fent la transmissió dels partits.

 Un altre que denigra la professió i que han col.locat a Catalunya Ràdio és el Pere Escobar, que també fa de tertulià en algun programa i el vaig veure molt fora de sí cridant que el Mourinho era un hipòcrita dient que desitjava la recuperació del Tito Vilanova. Què esperaves ? Una cosa és fer una cosa tan denigrant com fotre el dit a l´ull, i una altra ben diferent desitjar que no es recuperi d´ una malaltia.

En fi, felicitats als periodistes, als de veritat, i no només als esportius, encara que he monopolitzat el tema. I, sobretot, a aquells que estan patint pel seu lloc de treball

Cap d´any

Aquest any hem passat al cap d´any a casa d´una amiga amb unes vint persones adultes amb la corresponent canalla. És el que fem cada dos anys, quan passem el cap d´any amb tota la canalla, ja que allà es troben amb els seus amics.

Al final m´ho vaig passar bé, tot i que en principi no tenia gaire ganes d´anar-hi, però si m´hagués quedat a casa no m´ho haguessin perdonat. Jo sóc més de trobades més íntimes amb la gent més afí, però no sempre es pot triar

De tota la colla que hi havia, alguns (pocs) són amics, alguns són només coneguts i fins i tot a última hora sempre hi ha algú que no coneixes.

Potser és dels caps d´any que més he rigut, que més bé ens ho hem passat. Fins i tot vam quedar l´endemà per acabar-nos el menjar que havia sobrat (de beguda no en va sobrar pas massa).

Quan van sonar les 12 campanades, tots i totes ens vam abraçar i fer petons. Una situació còmica que es repeteix a la majoria de cases. Ara bé, durant l´any, amb alguns amb qui ens abraçàvem i rèiem potser no ens tornarem a parlar, com a molt ens saludarem quan ens trobem pel carrer. No sé si això és la màgia del nadal o la màgia del cava.