Reunions d´escola

Dimecres vam anar amb el Julià a visitar l´escola. Aquest any fa P3 i a més s´estrena l´escola. La reunió amb els pares es va fer abans de l´estiu. Com que sóc novell en aquests tipus de reunions, m´he adonat que només valen la pena fins que comença el torn de preguntes. Es podria escriure un llibre amb la de preguntes estúpides, i també repetitives que arriba a fer la gent. A la reunió que vaig anar jo, a finals de juny, fins i tot una mare va dir "y no lo puedo dejar ya a mi niño !!!". Es va intentar fer la graciosa quan va fer el ridícul. Però més enllà de la "gracieta", amb aquella frase aquella mare venia a demostrar que, per ella, i desgraciadament per molts pares, l´escola és un lloc on "dejar el niño".

He parlat amb alguns pares i t´expliquen cada cas que és per sortir corrents. Sense anar més lluny, la Luciana va anar a la reunió de l´institut el mateix dimecres, i els professors van dir que quan hi ha una baralla es posa una falta als implicats. Quan va arribar el torn de preguntes, resulta que hi havia un pare que el que més el preocupava de l´assistència del seu fill a l´institut era que li poguessin posar una falta per una baralla. Va preguntar "y si a mi niño le pegan primero, supongo que aunque él se la devuelva no le van a poner falta, no ?" I malgrat l´explicació dels professors, que insistien que en una baralla es posava falta als implicats, que si a un nen li fan alguna cosa el que no ha de fer és tornar-s´hi, sino dir-ho als professors, el pare no ho entenia. Fins que van haver d´intervenir altres pares per fer-li entendre. Sospito que va acabar marxant de la reunió sense entendre-ho.

Fa uns anys, un amic meu mestre de primària, em va explicar un altre cas, encara més greu. Resulta que en una reunió, un pare va entrar amb la reunió ja començada, interrompent-la, cridant "quiero saber quien es el profesor de matemáticas que ha suspendido a mi hijo". Els professors li van dir que es calmés, però ell continuava agressiu. Com que no havien vist mai aquell senyor, li van demanar qui era el seu fill. Un cop ell va dir qui era el seu fill, i després de comprovar-ho, els professors li van dir "ho sento, senyor, però el seu fill va a una altra escola".

Potser sóc molt radical, però que un pare no sàpiga ni a quina escola va el seu fill, és per plantejar-se la custòdia.

Quan jo estudiava, als professors se´ls tenia més respecte que ara. Deixant de banda que crec que alguns professors no tenen vocació (abans també passava, però crec que menys), i per mi és fundamental, el respecte que hi havia abans s´ha perdut per culpa de diversos factors, però crec que el principal és que molts pares són els primers que no respecten els professors. Pels meus pares, la figura del professor era molt important i això t´ho inculcaven i els respectaves. Quan un pare critica o menysprea un professor davant del seu fill no pots esperar que aquest respecti una figura que és importantíssima per la seva formació