Després de l´escola

El Julià ja ha començat l´escola, l´escola dels grans. Segurament és el més petit de tota l´escola, ja que fa P3 i va néixer el 22 de desembre. L´inici ha anat bé, hem parlat amb la mestra i d´entrada em va causar una bona impressió.
Aquest any també ens hem plantejat si havia de fer alguna activitat extra-escolar. Alguns nens de la seva classe fan anglès. Tinc clar que quan sigui més gran m´agradaria que fes anglès fora de l´escola, ja que allà el nivell és molt bàsic i l´anglès t´obre moltes portes. Aquest any comencen a fer anglès a l´escola i trobo massa precipitat que vagi a una acadèmia a estudiar anglès quan encara no ha fet els tres anys. Potser que aprengui a parlar bé el català del tot, primer. D´altra banda em sembla molt bé que a l´escola facin anglès.
Finalment hem decidit que aprendria a patinar. Al poble l´hoquei està molt arrelat i en general s´hi respira un bon clima. Coneixem els de la junta i alguns dels entrenadors. Ahir va ser el primer dia. Porta uns patins que gairebé no roden, es veu que és perquè no agafin por. Amb aquells patins gairebé només caminava, però s´ho va passar molt bé i la veritat és que jo també veient-lo. Com que la majoria de nens anaven amb patins normals i sovint queien, ell, que no queia mai perquè amb aquells patins és difícil caure, es tirava. Aleshores, des del terra, reia i deia "ah, he caigut", i es tornava a aixecar i més endavant es tornava a tirar. S´ho va passar teta. També li feia molta gràcia entrar dins la porteria d´hoquei patinant. Encara hi entra sense tocar el travesser, però poc li falta. Sempre he pensat que ha de ser molt difícil fer un gol en una porteria tant petita amb el que ocupa el porter amb tot el seu equipament.
El vaig observar emocionat. Potser era la primera vegada que ell es divertia i jo m´ho mirava des de fora. Se´ns està fent gran, és llei de vida, però he après tant amb els seus poc menys de tres anys ! I el que em queda per aprendre.

El futbol no és compatible amb els estudis (?)

Juan Eduardo Esnaider és l´entrenador del Saragossa B, i ha sortit publicat a l´Heraldo de Aragon que va prohibir a un jugador presentar-se a l´examen de selectivitat perque "el que has de fer després d´entrenar és descansar i no estudiar" i perque "el futbol és incompatible amb els estudis".

No se n´ha fet massa ressò d´aquesta notícia, i jo crec que seria important que s´escampés i els seus companys de professió, els entrenadors, ho censuressin. El Saragossa donaria un bon exemple si cessés l´entrenador del seu filial perquè el que ha fet no té nom, i més tenint en compte que es tracta d´un filial, on acostuma a haver-hi jugadors molt joves en edat d´estudiar i que en molts casos pot ser que no arribin a ser futbolistes d´elit. Un entrenador, sobretot quan entrena a jugadors que no són professionals, ha de ser també un formador de persones.

Podria citar uns quants jugadors que demostren que ser futbolista d´elit no ha d´estar renyit amb els estudis, tot i que s´ha de reconèixer que el futbol potser és l´esport on els seus practicants estudien menys.

El més trist de tot plegat és que l´Esnaider, que havia jugat a l´Espanyol, Saragossa, At. de Madrid, Juventus, entre d´altres, té 5 fills, i almenys un juga a futbol. Quin mal exemple que tenen a casa.

Reunions d´escola

Dimecres vam anar amb el Julià a visitar l´escola. Aquest any fa P3 i a més s´estrena l´escola. La reunió amb els pares es va fer abans de l´estiu. Com que sóc novell en aquests tipus de reunions, m´he adonat que només valen la pena fins que comença el torn de preguntes. Es podria escriure un llibre amb la de preguntes estúpides, i també repetitives que arriba a fer la gent. A la reunió que vaig anar jo, a finals de juny, fins i tot una mare va dir "y no lo puedo dejar ya a mi niño !!!". Es va intentar fer la graciosa quan va fer el ridícul. Però més enllà de la "gracieta", amb aquella frase aquella mare venia a demostrar que, per ella, i desgraciadament per molts pares, l´escola és un lloc on "dejar el niño".

He parlat amb alguns pares i t´expliquen cada cas que és per sortir corrents. Sense anar més lluny, la Luciana va anar a la reunió de l´institut el mateix dimecres, i els professors van dir que quan hi ha una baralla es posa una falta als implicats. Quan va arribar el torn de preguntes, resulta que hi havia un pare que el que més el preocupava de l´assistència del seu fill a l´institut era que li poguessin posar una falta per una baralla. Va preguntar "y si a mi niño le pegan primero, supongo que aunque él se la devuelva no le van a poner falta, no ?" I malgrat l´explicació dels professors, que insistien que en una baralla es posava falta als implicats, que si a un nen li fan alguna cosa el que no ha de fer és tornar-s´hi, sino dir-ho als professors, el pare no ho entenia. Fins que van haver d´intervenir altres pares per fer-li entendre. Sospito que va acabar marxant de la reunió sense entendre-ho.

Fa uns anys, un amic meu mestre de primària, em va explicar un altre cas, encara més greu. Resulta que en una reunió, un pare va entrar amb la reunió ja començada, interrompent-la, cridant "quiero saber quien es el profesor de matemáticas que ha suspendido a mi hijo". Els professors li van dir que es calmés, però ell continuava agressiu. Com que no havien vist mai aquell senyor, li van demanar qui era el seu fill. Un cop ell va dir qui era el seu fill, i després de comprovar-ho, els professors li van dir "ho sento, senyor, però el seu fill va a una altra escola".

Potser sóc molt radical, però que un pare no sàpiga ni a quina escola va el seu fill, és per plantejar-se la custòdia.

Quan jo estudiava, als professors se´ls tenia més respecte que ara. Deixant de banda que crec que alguns professors no tenen vocació (abans també passava, però crec que menys), i per mi és fundamental, el respecte que hi havia abans s´ha perdut per culpa de diversos factors, però crec que el principal és que molts pares són els primers que no respecten els professors. Pels meus pares, la figura del professor era molt important i això t´ho inculcaven i els respectaves. Quan un pare critica o menysprea un professor davant del seu fill no pots esperar que aquest respecti una figura que és importantíssima per la seva formació

Immersió lingüística

Subscric lletra per lletra això que ha escrit el Sergi al seu bloc. Val molt la pena, tant aquest escrit, com tot el bloc.
http://sergipich.blogspot.com/2011/09/de-la-immersio-ii.html