dijous, 25 d’octubre del 2012

Vetllada

Ahir al vespre vaig poder gaudir d´una agradable vetllada sense haver-ho previst.
El motiu de la trobada va ser una missa en record per la Pili, que ja fa dos anys que ens va deixar. La missa és el de menys, no sóc creient, i de fet crec que l´última vegada que vaig trepitjar una església va ser precisament en el seu funeral. Però la mare em va demanar que hi anés i tampoc em cauen els anells per entrar a una església encara que no hi cregui gens.
Sortint de l´església la Mar va comentar d´anar a menjar alguna cosa. En principi vaig dir que no, però després vaig pensar que estaria bé ja que amb les meves cosines ens veiem poc. La mare i la Montse no van venir, i al final vam quedar el Jordi i tres de les seves filles, la Mª Alba, la Mar i la Lali. Per un moment vaig pensar que potser no hi pintava res en un sopar de germanes amb el seu pare, però tampoc vaig trobar oportú fer-me enrere a última hora. El Guim i el Pere, els fills de la Mar, també hi eren.
La veritat és que per part de mare tinc una família tan àmplia que quan alguna vegada fem una trobada hi ha algú amb qui gairebé no tens ocasió de parlar. Som 20 cosins, i ara també cal afegir-hi les parelles i els fills. I la veritat és que hi vaig estar molt a gust. Amb la Lali i la Mar hi he tingut més relació, però amb el Jordi i la Mª Alba crec que no hi havia parlat mai tant.
Quan vam marxar (la Mar va marxar abans ja que anava amb la canalla), vam estar molta estona xerrant al carrer. Potser sino fos perque la Lali estava cansada degut al seu avançat estat de gestació encara hi seríem.
De la vetllada em quedo amb el que em va dir el Jordi abans d´acomiadar-nos: "ha sigut una trobada molt agradable, amb tanta colla que som normalment poques vegades tenim ocasió de parlar". Va fer sort la Pili amb el Jordi, i el Jordi amb la Pili també. Tot i ser-ne només un nebot, la trobo a faltar.

2 comentaris:

Lali ha dit...

Hola!
Hi estic d'acord...si no fos que ja no m'aguantava dreta...encara hi seríem. Va ser molt agradable! I , ja ho saps, a casa nostra sempre seràs benvingut...és potser perquè ho vam mamar a casa, de petits! Va ser una bona manera de recordar la mare! I em sembla que no ets l'únic que la trobes a faltar;)

Tinet ha dit...

A casa vostra sempre m´he sentit benvingut. I molta gent la troba a faltar, però ningú com vosaltres. Una abraçada, Lali.