Tens pupa ? Per què ?

El Julià ja fa un temps que comença a preguntar per què contínuament. Moltes vegades em deixa descol.locat, perque ni jo mateix sé el per què de les coses. I d´altres, la resposta que li pugui donar és difícil que a la seva edat la pugui entendre. Però moltes altres vegades la pregunta és divertida i em fa riure.

Fa un mes em van operar. Res greu, tot i que la recuperació ha sigut més lenta del que en principi esperava. I el Julià també es preguntava per què estava fent repòs i per què tenia una "pupa". I m´hi volia fer un petó, perque és el que li fem a ell quan s´ha fet mal. El primer cop que em va dir "Papa, tens pupa ? Per què ?", vaig reflexionar molt sobre la pregunta. La meva era una "pupa" sense importància, que amb cirurgia s´arreglava. Però darrerament, en l´últim any o any i mig, he conegut molts casos de gent que ha patit una "pupa" molt més greu que la meva. Una malaltia que, en molts casos, no ha tingut remei. Si començo a comptar, en un any i mig he conegut unes vuit o deu persones que han mort de càncer. Amb la majoria no hi tenia una relació molt fluida i em tocaven molt de lluny, però eren de la meva generació i, poc o molt, et toca. D´altres eren més grans, però no prou perquè ens haguessin de deixar tan aviat. La mort que més he sentit, i amb diferència, és la de la Pili, ja en vaig parlar en un altre post.

Quan vaig "patir" aquesta malaltia més d´aprop va ser quan li van detectar al pare. Però ell va tenir la sort que molts altres no han tingut. Ara ha fet 11 anys que el van operar i porta una vida completament normal.
Però sobre aquest tema hi ha molts "per què" que no tenen resposta. Per què tants casos ? Per què tan joves ? Per què tan fulminants ?

Sempre he sentit a dir que tota la vida hi ha hagut casos de càncer, però que ara la gent viu més anys i per això en surten tants. Doncs no, a mi no m´enganyen, ara n´hi ha molts més, de casos. Moltíssims més. Per què ?