5 anys

Ahir vam celebrar el cinquè aniversari del Julià. I ens va fer un dia esplèndid, sort en vam tenir, ja que ho vam celebrar a l´aire lliure, a casa la iaia, a Viladordis. Van venir els seus cosins i els seus amics de l´escola. Vam preparar diferents jocs, els vam vestir de cuiners i van acabar "cuinant" uns pastissets. La Luciana, que és qui ho va organitzar tot, amb l´ajuda del mateix Julià, la Milena, el Pol, el Natnael i els avis, estava nerviosa, sobretot perquè si feia mal temps la festa no hagués sortit tan bé.
Tinc la sensació que el Julià creix més depressa del que m´agradaria. Cada dia que passa, cada moment viscut amb ell, és un aprenentatge per mi. Però per una altra banda també tinc la sensació que fa molt més temps que sóc pare, que fa molt més temps que gaudeixo d´un sentiment que, per molt que te l´expliquin, no el pots entendre fins que no el vius. Sembla un tòpic, però és ben cert que aquesta sensació no es pot explicar amb paraules.
Agreixo molt als que ahir van fer que fos un dia tan especial pel Julià, als que he anomenat abans, als que van venir a la festa, i també als que no van poder venir, però d´alguna manera també van fer que fos un dia especial. La seva expresió era la millor recompensa.

Beneficiats i perjudicats

No hi entenc, de política. Per això no m´he plantejat mai participar-hi. Per això i perquè tampoc estic al 100% d´acord amb cap formació. No podria militar en un partit i haver de defensar alguna cosa en la qual no estic d´acord. Dit això, qui es dedica a la política, o a fer de polític, o a ser polític, o sigui quin sigui el terme adequat que s´ha d´utilitzar per definir a qui té vocació de fer un servei al país pel camí de la política, té tot el meu respecte. Sobretot aquells que ho fan d´una forma altruista.

El que m´intriga fa temps és saber què passaria en cas que hi hagués una separació entre Convergència i Unió. Tenint en compte que Unió és un partit residual, crec que els principals beneficiats d´una separació serien Convergència i el PP, i el principal perjudicat, ERC. Molta gent que no és d´esquerres, vota ERC perquè, per sobre de tot, són independentistes. Els vots d´Unió es repartirien entre Unió, Convergència i el PP. Els vots de Convergència no es perdrien, i alguns vots d´ERC anirien a Convergència. No crec que una hipotética separació de la coalició modifiqués el vot dels votants d´IC-V, C´s, la CUP i el PSC (potser alguns votants del PSC es passarien a CDC, però no crec que fossin massa, i encara menys si es consolida la nova formació liderada per l´Ernest Maragall, que caldrà veure com afecta, però en qualsevol cas també perjudicaría a ERC).

Caldria quantificar l´efecte que tindria per CDC, ja que són els que patirien més balls de vots, entre els d´Unió que marxarien (a la pròpia UDC sino despareix i al PP), els que arreplegarien d´ERC i, potser, del PSC, però és bastant lògic pensar que el PP en seria el gran beneficiat i ERC el principal perjudicat.

I com que hi ha múltiples factors que poden afectar el sentit del vot dels ciutadans, tot aquest anàlisi simple fet per algú que no té ni idea de política, segurament no serveix per res. És el que té passar sol una tarda d´estiu amb un ordinador davant.

Emocions...

Hem començat l´any d´aquella manera. "D´aquella manera" és una expressió per dir suaument que el principi d´any ha sigut una puta merda.
Fa uns tres mesos, quan vaig fer 40 anys, la Luciana em va regalar un cap de setmana en una caseta a Deltebre. Vam marxar la Luciana, el Julià i jo amb les bicicletes i ens ho vam passar molt bé. Al vespre, a la terrassa de la caseta, van aparèixer dos gats. Un d´ells molt carinyós, de color blanc, que també ens va visitar l´endemà i no es va moure del nostre costat. El Julià hi va jugar molt, i fins i tot el vam deixar entrar a la caseta. Quan vam marxar, el diumenge, el Julià es va fer un fart de plorar perquè no veuria més el gat. Primer li va posar el nom de Gilbert, el mateix nom del gat del Caillou (no sé ben bé si s´escriu així). Després, com que ens va semblar que era una gata, li va dir Tània. Es va passar bona part del camí de tornada plorant.
L´endemà, la mestressa de la casa va trucar a la Luciana per demanar-li si ens havíem deixat un gat, ja que es van trobar un gat allà i fins i tot va entrar a la casa quan van obrir la porta. Nosaltres vam suposar que el gat era d´ells, però resulta que no. Així que se´m va ocórrer donar una sorpresa al Julià i anar-lo a buscar. Aquella mateixa tarda vam agafar el cotxe i vam anar cap a Deltebre. Li vaig dir al Julià que m´havia deixat unes sabates i les anàvem a buscar. Quan vam arribar, hi havia el gat, i l´expressió del Julià en veure´l em va emocionar. El vam agafar i ens el vam endur.
El vam portar al veterinari i ens va confirmar que era un gat, per tant, es tornava a dir Gilbert. Al Julià li encantava jugar amb ell, preparar-li el menjar, recollir-li la caca...
Feia uns dies que no estava bé, no menjava, es movia molt poc...la Luciana li donava aigua amb una xeringa perque no es deshidratés. El vam portar al veterinari el dia 31 i ens van dir que l´hauríem d´ingressar ja que feia mala pinta. El vam portar a Manresa, li van fer proves i va passar la nit de cap d´any ingressat. L´endemà ens van explicar el que tenia i no hi havia res a fer. Entre moltes altres coses tenia leucèmia i no ens va quedar més remei que eutanasiar-lo (es veu que n´hi diuen així). El Julià no parava de repetir que el Gilbert estava al veterinar-li perquè allà el curarien.
Haver-li d´explicar al Julià ha sigut l´experiència més dura que he viscut fins ara com a pare.