Vetllada

Ahir al vespre vaig poder gaudir d´una agradable vetllada sense haver-ho previst.
El motiu de la trobada va ser una missa en record per la Pili, que ja fa dos anys que ens va deixar. La missa és el de menys, no sóc creient, i de fet crec que l´última vegada que vaig trepitjar una església va ser precisament en el seu funeral. Però la mare em va demanar que hi anés i tampoc em cauen els anells per entrar a una església encara que no hi cregui gens.
Sortint de l´església la Mar va comentar d´anar a menjar alguna cosa. En principi vaig dir que no, però després vaig pensar que estaria bé ja que amb les meves cosines ens veiem poc. La mare i la Montse no van venir, i al final vam quedar el Jordi i tres de les seves filles, la Mª Alba, la Mar i la Lali. Per un moment vaig pensar que potser no hi pintava res en un sopar de germanes amb el seu pare, però tampoc vaig trobar oportú fer-me enrere a última hora. El Guim i el Pere, els fills de la Mar, també hi eren.
La veritat és que per part de mare tinc una família tan àmplia que quan alguna vegada fem una trobada hi ha algú amb qui gairebé no tens ocasió de parlar. Som 20 cosins, i ara també cal afegir-hi les parelles i els fills. I la veritat és que hi vaig estar molt a gust. Amb la Lali i la Mar hi he tingut més relació, però amb el Jordi i la Mª Alba crec que no hi havia parlat mai tant.
Quan vam marxar (la Mar va marxar abans ja que anava amb la canalla), vam estar molta estona xerrant al carrer. Potser sino fos perque la Lali estava cansada degut al seu avançat estat de gestació encara hi seríem.
De la vetllada em quedo amb el que em va dir el Jordi abans d´acomiadar-nos: "ha sigut una trobada molt agradable, amb tanta colla que som normalment poques vegades tenim ocasió de parlar". Va fer sort la Pili amb el Jordi, i el Jordi amb la Pili també. Tot i ser-ne només un nebot, la trobo a faltar.

Mòbils

Fa un temps vaig escriure un post sobre l´ús que fa la gent del mòbil. Comentava que el faig servir poc, tot i que sempre el porto a sobre, i que un dia que no el vaig agafar per anar a la farmàcia (vaig haver d´anar al Pont de Vilomara), resulta que s´havia de trucar a un número i vaig haver d´esperar que vingués algú altre per poder trucar. Conclusió: va bé portar el mòbil a sobre
Fa uns dies, prenent un refresc en una terrassa amb el Julià, a la taula del costat hi havia tres nois, cadascú rementant el seu mòbil, i el Julià em va dir: "Papa, per què no es parlen ?". Vaig posar aquest comentari al facebook, i un va comentar que un cambrer li va dir que moltes parelles anaven a sopar i es passaven el sopar cadascú amb el seu mòbil sense dirigir-se la paraula. No ho puc entendre, per molt que m´hi esforci.
Això no passa només amb parelles, sino també amb colles d´amics. Jo mateix vaig haver de dir-li a un amb qui compartia una cervesa que si en tenia per molt ja quedariem un altre dia. El problema de tot això és que no són casos aïllats, es veu a tot arreu.
Cadascú pot fer amb el seu mòbil el que vulgui, evidentment. A mi no m´agrada gens enviar missatges ni whatsaps o com collons s´escrigui. Si algú em vol fer una pregunta que requereix una sola resposta, d´acord, ho pots fer amb un missatge, però m´emprenya molt que algú comenci una conversa amb un missatge i això derivi en una llarga conversa mitjançant missatges. La gent que em coneix ja ho sap i si vol conversar amb mi em truca.
Si em torno a trobar compartint taula amb algú que està "conversant" amb algú que no hi és li diré: "Escolta, per què no quedes amb ell ?" El problema és que si queda amb "ell" potser "conversarà" amb algú altre que no hi és.