¿ Tu piensas en catalan ?

No tinc res contra els espanyols, de la mateixa manera que no tinc res contra els italians, els anglesos, els marroquins, els suecs, els francesos... Em pot caure malament un espanyol, de la mateixa manera que em pot caure malament un italià, un anglès, un marroquí, un suec, un francès o un català. Per tant, si una persona em cau més o menys bé no és per la seva nacionalitat.

Per motius de feina, he de viatjar sovint per Espanya, i generalment no he tingut mai cap problema. De fet, no n´hauria de tenir, jo parlo la seva llengua i ens entenem perfectament. Però sí que recordo dues converses amb gent d´allà, i no estic parlant de gent amb un nivell socio-cultural baix, precisament, tot i que pel contingut de la conversa es podria pensar que és així.

Un cas em va passar a Valladolid. Vaig estar-hi una setmana i cada dia menjava amb la mateixa gent, tots de la provincia de Valladolid, excepte jo. Quan ja portavem uns dies allà, una noia em diu:

- Oye, pero tu eres catalan, catalan ?
- Sí, soy catalan, hijo de catalanes y nieto de catalanes.
- Es que no lo pareces...
- Ah, no ? Por qué ?
- No sé, se te ve buen chico...

Cal dir que abans que jo li pogués respondre, un noi que estava al seu costat va intervenir i li va dir "y esto que tiene que ver ?".


Un altre cas em va passar a Miranda de Ebro, que tot i estar a 10 minuts de Gasteiz, és província de Burgos, el que en diríem l´Espanya profunda. En una xerrada informal, amb un director d´una residència d´avis, vam tenir una conversa que va anar més o menys així:

- Oye, pero tu piensas en catalan ?
- Claro, soy catalan y el catalan es mi lengua materna.
- Ya, cuando estás con tu familia es normal, pero ahora que estás con nosotros hablando castellano también piensas en catalan ?
- Claro, yo siempre pienso en catalan.
- O sea, que cuando hablas castellano primero piensas en catalan, lo traduces y luego lo dices en castellano ?
- No, esto no, porque tengo un dominio del castellano lo suficientemente fluido como para no tener que traducir mentalmente, pero nunca pienso en castellano.
- Pues yo, si tengo que hablar inglés, primero lo pienso en castellano y luego lo traduzco.
- Quizás porque yo tengo una fluidez con el castellano que tu no tienes con el inglés.
- Tu hablas inglés ?
- Si.
- Cuando hablas inglés primero piensas en catalan y luego lo traduces y lo dices en inglés ?
- A menudo sí, porque con el inglés no tengo la fluidez que tengo con el castellano.

Em sembla que a hores d´ara encara no ho enten.