Es veu que hi ha un senador del PP que vol eliminar el "pinganillo" per fer les traduccions dels senadors que parlen català, gallec i euskera. D´entrada, el que s´hauria d´eliminar és el Senat.
Sembla ser que el cost per fer servir el "pinganillo" és de 12000 euros cada sessió. Segurament que és un percentatge molt petit del cost total que té cada sessió al Senat, però no deixen de ser dos quilos dels d´abans. A mi em sembla una bestiesa, i repeteixo que la bestiesa més gran és que segueixi existint el Senat.
El que hem de defensar és que ens poguem expressar en català en tots els àmbits aquí, a Catalunya. Si, de moment, hem d´anar a Madrid, ho podem fer en castellà perque el sabem, si anem a Brusseles ho farem en francès o en anglès, però on hem de defensar que poguem parlar català és a Catalunya. Els 12000 euros que costa "el pinganillo" en cada sessió també el paguem nosaltres, per tant, i més en temps de crisi, em sembla una despesa totalment prescindible.
divendres, 24 de febrer del 2012
dimarts, 21 de febrer del 2012
¿ Tu piensas en catalan ?
No tinc res contra els espanyols, de la mateixa manera que no tinc res contra els italians, els anglesos, els marroquins, els suecs, els francesos... Em pot caure malament un espanyol, de la mateixa manera que em pot caure malament un italià, un anglès, un marroquí, un suec, un francès o un català. Per tant, si una persona em cau més o menys bé no és per la seva nacionalitat.
Per motius de feina, he de viatjar sovint per Espanya, i generalment no he tingut mai cap problema. De fet, no n´hauria de tenir, jo parlo la seva llengua i ens entenem perfectament. Però sí que recordo dues converses amb gent d´allà, i no estic parlant de gent amb un nivell socio-cultural baix, precisament, tot i que pel contingut de la conversa es podria pensar que és així.
Un cas em va passar a Valladolid. Vaig estar-hi una setmana i cada dia menjava amb la mateixa gent, tots de la provincia de Valladolid, excepte jo. Quan ja portavem uns dies allà, una noia em diu:
- Oye, pero tu eres catalan, catalan ?
- Sí, soy catalan, hijo de catalanes y nieto de catalanes.
- Es que no lo pareces...
- Ah, no ? Por qué ?
- No sé, se te ve buen chico...
Cal dir que abans que jo li pogués respondre, un noi que estava al seu costat va intervenir i li va dir "y esto que tiene que ver ?".
Un altre cas em va passar a Miranda de Ebro, que tot i estar a 10 minuts de Gasteiz, és província de Burgos, el que en diríem l´Espanya profunda. En una xerrada informal, amb un director d´una residència d´avis, vam tenir una conversa que va anar més o menys així:
- Oye, pero tu piensas en catalan ?
- Claro, soy catalan y el catalan es mi lengua materna.
- Ya, cuando estás con tu familia es normal, pero ahora que estás con nosotros hablando castellano también piensas en catalan ?
- Claro, yo siempre pienso en catalan.
- O sea, que cuando hablas castellano primero piensas en catalan, lo traduces y luego lo dices en castellano ?
- No, esto no, porque tengo un dominio del castellano lo suficientemente fluido como para no tener que traducir mentalmente, pero nunca pienso en castellano.
- Pues yo, si tengo que hablar inglés, primero lo pienso en castellano y luego lo traduzco.
- Quizás porque yo tengo una fluidez con el castellano que tu no tienes con el inglés.
- Tu hablas inglés ?
- Si.
- Cuando hablas inglés primero piensas en catalan y luego lo traduces y lo dices en inglés ?
- A menudo sí, porque con el inglés no tengo la fluidez que tengo con el castellano.
Em sembla que a hores d´ara encara no ho enten.
Per motius de feina, he de viatjar sovint per Espanya, i generalment no he tingut mai cap problema. De fet, no n´hauria de tenir, jo parlo la seva llengua i ens entenem perfectament. Però sí que recordo dues converses amb gent d´allà, i no estic parlant de gent amb un nivell socio-cultural baix, precisament, tot i que pel contingut de la conversa es podria pensar que és així.
Un cas em va passar a Valladolid. Vaig estar-hi una setmana i cada dia menjava amb la mateixa gent, tots de la provincia de Valladolid, excepte jo. Quan ja portavem uns dies allà, una noia em diu:
- Oye, pero tu eres catalan, catalan ?
- Sí, soy catalan, hijo de catalanes y nieto de catalanes.
- Es que no lo pareces...
- Ah, no ? Por qué ?
- No sé, se te ve buen chico...
Cal dir que abans que jo li pogués respondre, un noi que estava al seu costat va intervenir i li va dir "y esto que tiene que ver ?".
Un altre cas em va passar a Miranda de Ebro, que tot i estar a 10 minuts de Gasteiz, és província de Burgos, el que en diríem l´Espanya profunda. En una xerrada informal, amb un director d´una residència d´avis, vam tenir una conversa que va anar més o menys així:
- Oye, pero tu piensas en catalan ?
- Claro, soy catalan y el catalan es mi lengua materna.
- Ya, cuando estás con tu familia es normal, pero ahora que estás con nosotros hablando castellano también piensas en catalan ?
- Claro, yo siempre pienso en catalan.
- O sea, que cuando hablas castellano primero piensas en catalan, lo traduces y luego lo dices en castellano ?
- No, esto no, porque tengo un dominio del castellano lo suficientemente fluido como para no tener que traducir mentalmente, pero nunca pienso en castellano.
- Pues yo, si tengo que hablar inglés, primero lo pienso en castellano y luego lo traduzco.
- Quizás porque yo tengo una fluidez con el castellano que tu no tienes con el inglés.
- Tu hablas inglés ?
- Si.
- Cuando hablas inglés primero piensas en catalan y luego lo traduces y lo dices en inglés ?
- A menudo sí, porque con el inglés no tengo la fluidez que tengo con el castellano.
Em sembla que a hores d´ara encara no ho enten.
dijous, 9 de febrer del 2012
Hostesses de vol
Quina diferència hi ha entre els cambrers i el personal de neteja que treballa en un aeroport i les hostesses de vol ? Que fan la mateixa feina, però uns tocant de peus a terra i les altres a l´aire.
Aleshores, per què es passegen per l´aeroport amb aires de superioritat ?
Hi ha una altra qüestió sobre les hostesses de vol (ara cada vegada hi ha més homes que fan aquesta tasca, però no sabria dir com es diu aquesta professió en masculí i català (hostessos suposo que no)) que em té intrigat
No m´agrada posar tothom en el mateix sac, en cap àmbit, ni en el polític (no tots són corruptes), ni en l´empresarial (no tots són dèspotes i corruptes com volen fer veure totes els serials televisius de TV3), fins i tot tampoc amb el personal de seguretat de les discoteques (altrament anomenats "seguratas"). Hi ha de tot, com a tot arreu, però sí que he observat algun detall en el comportament de les hostesses.
Resulta que, sovint, el seu somriure i amabilitat es queda encallat a la cortina que separa la primera classe amb la classe turista. Per què ? No ho sé, però és curiós, ja que precisament són els de primera classe els que donen més feina, exigeixen més coses i han de ser servits més sovint. Quan algú de classe turista els demana alguna cosa, un simple got d´aigua, per exemple, acostumen a fer-ho sense ganes, amb cara de "ara el senyor vol aigua, quin pal". Però quan el senyor de Business Class demana un whiski, el somriure no el perden. Si el senyor de Business Class té dret a un whiski, té tot el dret a demanar-lo (per això ha pagat més) i ser atès amablement, però el senyor de classe turista, si vol aigua, té el mateix dret a ser atès amablement.
Aleshores, per què es passegen per l´aeroport amb aires de superioritat ?
Hi ha una altra qüestió sobre les hostesses de vol (ara cada vegada hi ha més homes que fan aquesta tasca, però no sabria dir com es diu aquesta professió en masculí i català (hostessos suposo que no)) que em té intrigat
No m´agrada posar tothom en el mateix sac, en cap àmbit, ni en el polític (no tots són corruptes), ni en l´empresarial (no tots són dèspotes i corruptes com volen fer veure totes els serials televisius de TV3), fins i tot tampoc amb el personal de seguretat de les discoteques (altrament anomenats "seguratas"). Hi ha de tot, com a tot arreu, però sí que he observat algun detall en el comportament de les hostesses.
Resulta que, sovint, el seu somriure i amabilitat es queda encallat a la cortina que separa la primera classe amb la classe turista. Per què ? No ho sé, però és curiós, ja que precisament són els de primera classe els que donen més feina, exigeixen més coses i han de ser servits més sovint. Quan algú de classe turista els demana alguna cosa, un simple got d´aigua, per exemple, acostumen a fer-ho sense ganes, amb cara de "ara el senyor vol aigua, quin pal". Però quan el senyor de Business Class demana un whiski, el somriure no el perden. Si el senyor de Business Class té dret a un whiski, té tot el dret a demanar-lo (per això ha pagat més) i ser atès amablement, però el senyor de classe turista, si vol aigua, té el mateix dret a ser atès amablement.
dissabte, 4 de febrer del 2012
La llengua a València
Aquesta setmana he estat un parell de dies a València. L´any passat, també per aquestes dates, hi vaig estar una setmana sencera. No és un lloc on hi vagi sovint, però sí que, per qüestions de feina, he hagut de parlar amb força gent d´allà.
Recordo que fa molts anys, hi havia un jugador català de futbol, que provenia del planter del Barça, que jugava al València, i més tard va tornar al planter del Barça, el Gerard López, que quan l´entrevistaven, parlava en "valencià". A mi em va sorprendre, i una vegada vaig sentir que explicava per què parlava "valencià". Va dir que li havien dit parlar català estava mal vist a València.
Doncs resulta que és veritat. Els molesta. He estat parlant amb gent que habitualment parla en "valencià", amb qui jo parlava en catàlà, i que es dirigia a mi en castellà. I això m´ha passat per telèfon més d´un cop, l´any passat quan vaig estar-hi una setmana, i aquesta setmana. Curiós el cas d´un pare i un fill, crec que de la província d´Alacant, que parlen habitualment en "valencià", que quan parlaven amb mi, el pare seguia parlant en "valencià", però el fill, més o menys de la meva quinta, es dirigia a mi en castellà.
Per què ? No ho sé, però m´és igual. Ja s´ho faran.
Si truques a l´Agència Tributària, et diuen que si vols ser atès en castellà, premis l´1, si vols ser atès en català, premis el 2 i si vols ser atès en valencià, premis el 3. Però no et demanen si vols ser atès en mallorquí.
En fi...
Recordo que fa molts anys, hi havia un jugador català de futbol, que provenia del planter del Barça, que jugava al València, i més tard va tornar al planter del Barça, el Gerard López, que quan l´entrevistaven, parlava en "valencià". A mi em va sorprendre, i una vegada vaig sentir que explicava per què parlava "valencià". Va dir que li havien dit parlar català estava mal vist a València.
Doncs resulta que és veritat. Els molesta. He estat parlant amb gent que habitualment parla en "valencià", amb qui jo parlava en catàlà, i que es dirigia a mi en castellà. I això m´ha passat per telèfon més d´un cop, l´any passat quan vaig estar-hi una setmana, i aquesta setmana. Curiós el cas d´un pare i un fill, crec que de la província d´Alacant, que parlen habitualment en "valencià", que quan parlaven amb mi, el pare seguia parlant en "valencià", però el fill, més o menys de la meva quinta, es dirigia a mi en castellà.
Per què ? No ho sé, però m´és igual. Ja s´ho faran.
Si truques a l´Agència Tributària, et diuen que si vols ser atès en castellà, premis l´1, si vols ser atès en català, premis el 2 i si vols ser atès en valencià, premis el 3. Però no et demanen si vols ser atès en mallorquí.
En fi...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)