Els nens i nenes han de ser, abans que res, nens i nenes. Ni estrelles, ni prínceps, ni princeses, ni cracs.
Cada vegada hi ha més programes de televisió on els nens són els protagonistes. Nens que ensenyen les seves habilitats cantant, ballant o fent el que sigui. Nens i nenes que deixen l´anonimat i passen a ser reconeguts i idolatrats allà on van. Possiblement a aquests nens els preparen per assumir que potser no guanyaran, remarcant que l´important és "haver arribat fins aquí". Però estan preparats per passar de l´anonimat al reconeixement, i, sobretot, del reconeixement a l´anonimat ? Tinc els meus dubtes, i no pas perquè els pares no ho estiguin fent bé, sino simplement perquè són nens, i hi ha processos pels quals és impossible que estiguin preparats. Una cosa és que tinguin assumit que és molt difícil "guanyar" o "arribar a dalt", i una altra molt més díficil d´assimilar és passar de ser idolatrat a ser, simplement, un més.
Algunes vegades, a les xarxes socials, critico i fins i tot insulto qui crec que s´ho mereix. No he de demanar disculpes a ningú, cadascú fa amb els seus perfils el que vol i si insulto a algú és perquè crec que s´ho mereix. Que hauria de mesurar les meves paraules ? Potser sí, però davant de coses que m´indignen, em costa mossegar-me la llengua. Però el que no faré mai, és menysprear, burlar-me o insultar un nen o una nena, sigui la Princesa d´Astúries, el fill del Rajoy o qualsevol altra criatura perquè, per damunt de tot, són això, criatures.
Es pot criticar la monarquia, es pot criticar els diners que té assignats la Princesa d´Astúries (que a més paguem entre tots) i la monarquia en general, però deixeu la nena en pau, que prou pena té venint d´on ve.
