Fa uns dies em vaig trobar un antic company d´escola a qui feia un temps que no veia i vam estar xerrant una estona sobre els típics temes de conversa amb algú amb qui fa temps que no et veus. Com va tot, què tal la familia... Un dels temes que vam tocar va ser el Facebook. Amb molts companys d´escola no hi tinc gens de contacte i el que poc que sé d´ells és per la seva activitat al Facebook. No és exactament el cas de l´Enric, ja que tot i que ens veiem molt poc, desde tota la vida, almenys un cop l´any, ens hem posat en contacte per felicitar-nos l´aniversari, ja que ens portem un mes just.
Doncs bé, vam parlar de l´ús que fa del Facebook la gent que coneixem. Que si potser escriuen massa, que si potser diuen coses que no tocaria, que si patatim, que si patatam...i al final vam arribar a la mateixa conclusió: cadascú fa servir el SEU Facebook com li dona la gana.
Jo hi tinc més de 400 amics i sempre he pensat que n´hi tinc massa. Però mai he bloquejat ningú. Entre la gent que hi tinc hi ha de tot: familia, amics, coneguts, antics companys d´escola, gent que només conec de vista, i potser fins i tot algú que no conec. Al principi tenia tendència a acceptar qualsevol sol.licitut d´amistat, i sempre se te´n colava algun que no coneixia.
Jo no tinc un criteri definit quan poso algun comentari al Facebook. Intento, aixó sí, no ser molt pesat, encara que potser algun dia puc fer més d´un comentari. Però també puc estar dies sense escriure res. Algunes vegades penjo fotos del Julià o poso algun comentari d´alguna conversa divertida amb ell. O puc comentar sobre qualsevol tema d´actualitat, o no. O posar un enllaç a una noticia amb un comentari o penjar una foto divertida que he vist en algun lloc.
Sí que és cert que sovint faig servir l´ironia. El problema és quan hi ha gent que no sap distingir quan un comentari és irònic i quan no. Encara que, ben mirat, potser això és culpa meva.
Però hi ha una cosa que sí la tinc clara. Si comencés ara el meva aventura al Facebook, tindria molts menys "amics".
