S´acosten les vacances, en tinc ganes. Bé, suposo que tothom té ganes de fer vacances, per molt que t´agradi la feina sempre s´agraeixen.
Des que sóc pare observo força quan em trobo en algun lloc amb d´altres pares i nens i m´adono que moltes vegades els adults busquen fer coses que els diverteixen més a ells que als nens. O simplement els porten a llocs on creuen que els nens s´ho passaran molt bé sols mentre ells podran aprofitar per enviar missatges a mòbil o per mantenir llargues converses pel mòbil. O aniran a la piscina o a la platja pensant que el nen s´ho passarà de conya remullant-se tot sol i que els adults es banyaran quan tinguin calor i prendran el sol l´estona que els vingui de gust i només mirant-lo de tant en tant ja n´hi ha prou. I potser en el moment que els vingui de gust banyar-se perquè estan farts de sol el nen voldrà jugar amb ells i diran que no els atabalin i els donarà els cubell i els rasclets perquè facin castells de sorra, sense parar-se a pensar que potser el nen té ganes de jugar i necessita fer-ho amb el pare o la mare. I quan el nen insisteixi que té ganes de jugar amb ell li deixarà anar "no me agobies que estoy cansado/a," quan porta tot el putu matí tombat al sol. Bé, ho he posat en castellà perquè m´ha sortit així, tot i que també n´hi ha que ho dirien en català.
A mi m´encanta jugar amb el Julià. Bé, m´encanta i gaudeixo quan veig que ell s´ho passa bé. I de vegades banyar-me a la piscina, sigui la de casa (la piscineta de plàstic que hem posat a la terrassa) o sigui la del poble, no és el que em ve més de gust, però ho faig perquè ell en té ganes i gaudeix i el veig content. I quan anem en cotxe deixo d´escoltar la ràdio i l´hi poso aquell CD de l´escola amb cançons infantils que ell canta tot content. I considero que fer això no té cap mèrit. El que no entenc és aquella gent que en lloc de buscar una activitat on el nen s´ho passi bé, busquen una activitat on s´ho pot passar bé l´adult anant amb el nen. I d´aquests n´hi ha molts, massa.
