Ahir vaig anar a la presentació del llibre "Canallades" de la Raquel Garcia Ulldemolins. Va ser un dia de retrobament amb gent que feia molts anys que no veia i també de coneixences interessants.
Feia més de deu anys que no veia la Raquel, i diria que encara més que no veia l´Helena, la seva germana, que ja té dues "canalles". De fet, el llibre està bastant inspirat en l´Ot, el fill gran de l´Helena i nebot de la Raquel. També em vaig retrobar amb l´Alba i el Genís Sinca. El Genís també feia més de deu anys que no el veia, des de l´últim sopar que vam fer a Barcelona la colla que vam anar a Anglaterra a finals dels 80. Ell era el monitor, i ahir em recordava que només tenia 19 anys. Recordo que en aquell sopar vam demanar de postres pa amb vi i sucre, però no era com me´l feia la iaia Nèlida, que feia regalimar el vi sobre el pa com si fos oli, sino que era una llesca de pa totalment amarada de vi negre, que si repeties no podies agafar el cotxe. A l´Alba la vaig veure fa poc per Manresa, ja que tot i que viuen a Barcelona, són manresans i els pares encara hi viuen. Em va fer molta il.lusió retrobar-me amb tots quatre i recordar vells, i bells temps.
També em va fer molta il.lusió conèixer la Victòria Cardona, de qui n´havia sentit a parlar molt. Va ser un plaer conèixer-la i sentir-la parlar (va fer la presentació del llibre). A ella li va fer il.lusió conèixer un altre familiar de la Pili, que segons ella era la seva millor amiga. Feia posar la pell de gallina com parlava de la Pili i com va sentir la seva pèrdua. Ella la va empènyer a escriure el seu primer llibre. Té 74 anys, però una vitalitat que ja la voldria molta gent molt més jove.
Vaig estar tot el dia rumiant si baixar a Barcelona a veure la presentació, ja que això volia dir plegar abans de la feina i arribar tard a casa, quan el Julià ja estaria dormint. Finalment em vaig decidir i va valer la pena, perquè a part de tot el que he explicat, també em va permetre poder compartir força estona amb el Jordi Guinart, que és l´editor del llibre, sense haver de parlar de feina o de teatre.
Quan vaig saber que el Jordi i la Raquel es coneixien vaig pensar que era molta casualitat. Ella és de la Colònia Güell (ignoro si encara viu allà), ell és un barceloní resident a Moià i jo manresà resident a Sant Vicenç i tots tres ens coneixiem per separat i per motius ben diferents. Realment som un país petit.
