Com la majoria de mortals, ja fa uns quants anys que tinc mòbil. Al principi no n´era partidari, creia que estar localitzable a tothora no havia de ser bo, però amb el temps t´adones que, si se´n fa un bon ús, és molt pràctic, i, a més, segur. El problema és que moltes vegades no se´n fa un bon ús i l´únic que fem és engreixar els comptes corrents dels operadors amb trucades inútils. La típica trucada "estic venint, en cinc minuts arribo". Hi ha gent que es gasta fortunes amb el mòbil.
Reconec que des que vaig tenir el pare malalt, em vaig acostumar a dur-lo sempre a sobre, però abans moltes vegades el deixava al cotxe i l´utilitzava només com un element més de seguretat. Si tens un entrebanc amb el cotxe, pots trucar de seguida. Però des que em vaig acostumar a dur-lo sempre a sobre, i d´això ja fa uns deu anys, que forma part de les meves butxaques com la cartera o les claus. Això sí, no el faig servir massa.
La setmana passada, havia d´anar a buscar un medicament per la sogra a la farmàcia. Vaig amb la recepta i veig que la farmàcia de guàrdia és al Pont de Vilomara. Que un poble com Sant Vicenç tingui quatre farmàcies i no n´hi hagi sempre una de guàrdia és una cosa que no puc entendre. Però aquest ja és un altre tema. Decideixo trucar a casa per dir que he d´anar al Pont de Vilomara perquè no pateixin si trigo una mica. I m´adono que no porto el mòbil. No em passa mai, però penso que per anar a la farmàcia del Pont de Vilomara no em cal el mòbil i confio en trigar poc perquè a casa no pateixin. Agafo el cotxe i m´arribo al Pont. I quan arribo a la farmàcia, em trobo amb la sorpresa que hi ha un rètol que diu "Truqueu al 6XXXXXXX". Fantàstic !!! Un dia que em deixo el mòbil i el necessito de veritat. Llei de Murphy. De vegades penso que Murphy es va inspirar en mi. Se´m va quedar cara d´idiota. Vaig rumiar si buscar un telèfon públic (cada vegada n´hi ha menys i el Pont de Vilomara no el conec gaire) o esperar que vingués algun altre client. Al final va venir una noia i problema resolt.
