Hi ha pobles i ciutats on hi ha ordenances que prohibeixen anar pel carrer sense samarreta. Em sembla bé. Crec que hauria de ser així a tot arreu. Puc entendre que passegis pel passeig marítim d´una platja sense samarreta. El que no entenc és que la gent entri a llocs públics sense samarreta. Independentement que tinguis un cos escultural o bé un cos desproporcionat i pelut. És qüestió d´higiene i educació.
Aquestes vacances he estat a diversos llocs. En un McDonalds d´un poble de la costa (no m´agraden aquests tipus d´establiment, però tenir nens vol dir que no sempre pots triar on vols menjar) entrava gent sense samarreta i ningú els deia res.
Una vegada, a Monistrol de Montserrat, buscant un lloc per dinar, vam veure un lloc que ens va semblar que estava bé, però vam desistir perquè a la terrassa hi havia dos nois sense samarreta. Potser sóc molt maniàtic o m´estic fotent gran, però només això ja és motiu per no quedar-me al lloc.
O llocs on es fa cua, ja sigui per comprar un gelat, per sortir o entrar d´un lloc turístic, on sempre hi ha gent que té pressa i empeny per darrera (no sé quin collons de pressa ha de tenir la gent que està de vacances), sempre acabes topant amb el de davant. I si aquest o aquesta no porta samarreta...doncs a mi em fa angúnia, què voleu que us digui.
Sobre les samarretes horribles que porta segons qui, no en parlaré. Però almenys porten samarreta
dimarts, 25 d’agost del 2015
dimecres, 30 de juliol del 2014
Ús del facebook
Fa uns dies em vaig trobar un antic company d´escola a qui feia un temps que no veia i vam estar xerrant una estona sobre els típics temes de conversa amb algú amb qui fa temps que no et veus. Com va tot, què tal la familia... Un dels temes que vam tocar va ser el Facebook. Amb molts companys d´escola no hi tinc gens de contacte i el que poc que sé d´ells és per la seva activitat al Facebook. No és exactament el cas de l´Enric, ja que tot i que ens veiem molt poc, desde tota la vida, almenys un cop l´any, ens hem posat en contacte per felicitar-nos l´aniversari, ja que ens portem un mes just.
Doncs bé, vam parlar de l´ús que fa del Facebook la gent que coneixem. Que si potser escriuen massa, que si potser diuen coses que no tocaria, que si patatim, que si patatam...i al final vam arribar a la mateixa conclusió: cadascú fa servir el SEU Facebook com li dona la gana.
Jo hi tinc més de 400 amics i sempre he pensat que n´hi tinc massa. Però mai he bloquejat ningú. Entre la gent que hi tinc hi ha de tot: familia, amics, coneguts, antics companys d´escola, gent que només conec de vista, i potser fins i tot algú que no conec. Al principi tenia tendència a acceptar qualsevol sol.licitut d´amistat, i sempre se te´n colava algun que no coneixia.
Jo no tinc un criteri definit quan poso algun comentari al Facebook. Intento, aixó sí, no ser molt pesat, encara que potser algun dia puc fer més d´un comentari. Però també puc estar dies sense escriure res. Algunes vegades penjo fotos del Julià o poso algun comentari d´alguna conversa divertida amb ell. O puc comentar sobre qualsevol tema d´actualitat, o no. O posar un enllaç a una noticia amb un comentari o penjar una foto divertida que he vist en algun lloc.
Sí que és cert que sovint faig servir l´ironia. El problema és quan hi ha gent que no sap distingir quan un comentari és irònic i quan no. Encara que, ben mirat, potser això és culpa meva.
Però hi ha una cosa que sí la tinc clara. Si comencés ara el meva aventura al Facebook, tindria molts menys "amics".
Doncs bé, vam parlar de l´ús que fa del Facebook la gent que coneixem. Que si potser escriuen massa, que si potser diuen coses que no tocaria, que si patatim, que si patatam...i al final vam arribar a la mateixa conclusió: cadascú fa servir el SEU Facebook com li dona la gana.
Jo hi tinc més de 400 amics i sempre he pensat que n´hi tinc massa. Però mai he bloquejat ningú. Entre la gent que hi tinc hi ha de tot: familia, amics, coneguts, antics companys d´escola, gent que només conec de vista, i potser fins i tot algú que no conec. Al principi tenia tendència a acceptar qualsevol sol.licitut d´amistat, i sempre se te´n colava algun que no coneixia.
Jo no tinc un criteri definit quan poso algun comentari al Facebook. Intento, aixó sí, no ser molt pesat, encara que potser algun dia puc fer més d´un comentari. Però també puc estar dies sense escriure res. Algunes vegades penjo fotos del Julià o poso algun comentari d´alguna conversa divertida amb ell. O puc comentar sobre qualsevol tema d´actualitat, o no. O posar un enllaç a una noticia amb un comentari o penjar una foto divertida que he vist en algun lloc.
Sí que és cert que sovint faig servir l´ironia. El problema és quan hi ha gent que no sap distingir quan un comentari és irònic i quan no. Encara que, ben mirat, potser això és culpa meva.
Però hi ha una cosa que sí la tinc clara. Si comencés ara el meva aventura al Facebook, tindria molts menys "amics".
dilluns, 23 de desembre del 2013
5 anys
Ahir vam celebrar el cinquè aniversari del Julià. I ens va fer un dia esplèndid, sort en vam tenir, ja que ho vam celebrar a l´aire lliure, a casa la iaia, a Viladordis. Van venir els seus cosins i els seus amics de l´escola. Vam preparar diferents jocs, els vam vestir de cuiners i van acabar "cuinant" uns pastissets. La Luciana, que és qui ho va organitzar tot, amb l´ajuda del mateix Julià, la Milena, el Pol, el Natnael i els avis, estava nerviosa, sobretot perquè si feia mal temps la festa no hagués sortit tan bé.
Tinc la sensació que el Julià creix més depressa del que m´agradaria. Cada dia que passa, cada moment viscut amb ell, és un aprenentatge per mi. Però per una altra banda també tinc la sensació que fa molt més temps que sóc pare, que fa molt més temps que gaudeixo d´un sentiment que, per molt que te l´expliquin, no el pots entendre fins que no el vius. Sembla un tòpic, però és ben cert que aquesta sensació no es pot explicar amb paraules.
Agreixo molt als que ahir van fer que fos un dia tan especial pel Julià, als que he anomenat abans, als que van venir a la festa, i també als que no van poder venir, però d´alguna manera també van fer que fos un dia especial. La seva expresió era la millor recompensa.
Tinc la sensació que el Julià creix més depressa del que m´agradaria. Cada dia que passa, cada moment viscut amb ell, és un aprenentatge per mi. Però per una altra banda també tinc la sensació que fa molt més temps que sóc pare, que fa molt més temps que gaudeixo d´un sentiment que, per molt que te l´expliquin, no el pots entendre fins que no el vius. Sembla un tòpic, però és ben cert que aquesta sensació no es pot explicar amb paraules.
Agreixo molt als que ahir van fer que fos un dia tan especial pel Julià, als que he anomenat abans, als que van venir a la festa, i també als que no van poder venir, però d´alguna manera també van fer que fos un dia especial. La seva expresió era la millor recompensa.
dijous, 8 d’agost del 2013
Beneficiats i perjudicats
No hi entenc, de política. Per això no m´he plantejat mai participar-hi. Per això i perquè tampoc estic al 100% d´acord amb cap formació. No podria militar en un partit i haver de defensar alguna cosa en la qual no estic d´acord. Dit això, qui es dedica a la política, o a fer de polític, o a ser polític, o sigui quin sigui el terme adequat que s´ha d´utilitzar per definir a qui té vocació de fer un servei al país pel camí de la política, té tot el meu respecte. Sobretot aquells que ho fan d´una forma altruista.
El que m´intriga fa temps és saber què passaria en cas que hi hagués una separació entre Convergència i Unió. Tenint en compte que Unió és un partit residual, crec que els principals beneficiats d´una separació serien Convergència i el PP, i el principal perjudicat, ERC. Molta gent que no és d´esquerres, vota ERC perquè, per sobre de tot, són independentistes. Els vots d´Unió es repartirien entre Unió, Convergència i el PP. Els vots de Convergència no es perdrien, i alguns vots d´ERC anirien a Convergència. No crec que una hipotética separació de la coalició modifiqués el vot dels votants d´IC-V, C´s, la CUP i el PSC (potser alguns votants del PSC es passarien a CDC, però no crec que fossin massa, i encara menys si es consolida la nova formació liderada per l´Ernest Maragall, que caldrà veure com afecta, però en qualsevol cas també perjudicaría a ERC).
Caldria quantificar l´efecte que tindria per CDC, ja que són els que patirien més balls de vots, entre els d´Unió que marxarien (a la pròpia UDC sino despareix i al PP), els que arreplegarien d´ERC i, potser, del PSC, però és bastant lògic pensar que el PP en seria el gran beneficiat i ERC el principal perjudicat.
I com que hi ha múltiples factors que poden afectar el sentit del vot dels ciutadans, tot aquest anàlisi simple fet per algú que no té ni idea de política, segurament no serveix per res. És el que té passar sol una tarda d´estiu amb un ordinador davant.
El que m´intriga fa temps és saber què passaria en cas que hi hagués una separació entre Convergència i Unió. Tenint en compte que Unió és un partit residual, crec que els principals beneficiats d´una separació serien Convergència i el PP, i el principal perjudicat, ERC. Molta gent que no és d´esquerres, vota ERC perquè, per sobre de tot, són independentistes. Els vots d´Unió es repartirien entre Unió, Convergència i el PP. Els vots de Convergència no es perdrien, i alguns vots d´ERC anirien a Convergència. No crec que una hipotética separació de la coalició modifiqués el vot dels votants d´IC-V, C´s, la CUP i el PSC (potser alguns votants del PSC es passarien a CDC, però no crec que fossin massa, i encara menys si es consolida la nova formació liderada per l´Ernest Maragall, que caldrà veure com afecta, però en qualsevol cas també perjudicaría a ERC).
Caldria quantificar l´efecte que tindria per CDC, ja que són els que patirien més balls de vots, entre els d´Unió que marxarien (a la pròpia UDC sino despareix i al PP), els que arreplegarien d´ERC i, potser, del PSC, però és bastant lògic pensar que el PP en seria el gran beneficiat i ERC el principal perjudicat.
I com que hi ha múltiples factors que poden afectar el sentit del vot dels ciutadans, tot aquest anàlisi simple fet per algú que no té ni idea de política, segurament no serveix per res. És el que té passar sol una tarda d´estiu amb un ordinador davant.
dimecres, 2 de gener del 2013
Emocions...
Hem començat l´any d´aquella manera. "D´aquella manera" és una expressió per dir suaument que el principi d´any ha sigut una puta merda.
Fa uns tres mesos, quan vaig fer 40 anys, la Luciana em va regalar un cap de setmana en una caseta a Deltebre. Vam marxar la Luciana, el Julià i jo amb les bicicletes i ens ho vam passar molt bé. Al vespre, a la terrassa de la caseta, van aparèixer dos gats. Un d´ells molt carinyós, de color blanc, que també ens va visitar l´endemà i no es va moure del nostre costat. El Julià hi va jugar molt, i fins i tot el vam deixar entrar a la caseta. Quan vam marxar, el diumenge, el Julià es va fer un fart de plorar perquè no veuria més el gat. Primer li va posar el nom de Gilbert, el mateix nom del gat del Caillou (no sé ben bé si s´escriu així). Després, com que ens va semblar que era una gata, li va dir Tània. Es va passar bona part del camí de tornada plorant.
L´endemà, la mestressa de la casa va trucar a la Luciana per demanar-li si ens havíem deixat un gat, ja que es van trobar un gat allà i fins i tot va entrar a la casa quan van obrir la porta. Nosaltres vam suposar que el gat era d´ells, però resulta que no. Així que se´m va ocórrer donar una sorpresa al Julià i anar-lo a buscar. Aquella mateixa tarda vam agafar el cotxe i vam anar cap a Deltebre. Li vaig dir al Julià que m´havia deixat unes sabates i les anàvem a buscar. Quan vam arribar, hi havia el gat, i l´expressió del Julià en veure´l em va emocionar. El vam agafar i ens el vam endur.
El vam portar al veterinari i ens va confirmar que era un gat, per tant, es tornava a dir Gilbert. Al Julià li encantava jugar amb ell, preparar-li el menjar, recollir-li la caca...
Feia uns dies que no estava bé, no menjava, es movia molt poc...la Luciana li donava aigua amb una xeringa perque no es deshidratés. El vam portar al veterinari el dia 31 i ens van dir que l´hauríem d´ingressar ja que feia mala pinta. El vam portar a Manresa, li van fer proves i va passar la nit de cap d´any ingressat. L´endemà ens van explicar el que tenia i no hi havia res a fer. Entre moltes altres coses tenia leucèmia i no ens va quedar més remei que eutanasiar-lo (es veu que n´hi diuen així). El Julià no parava de repetir que el Gilbert estava al veterinar-li perquè allà el curarien.
Haver-li d´explicar al Julià ha sigut l´experiència més dura que he viscut fins ara com a pare.
Fa uns tres mesos, quan vaig fer 40 anys, la Luciana em va regalar un cap de setmana en una caseta a Deltebre. Vam marxar la Luciana, el Julià i jo amb les bicicletes i ens ho vam passar molt bé. Al vespre, a la terrassa de la caseta, van aparèixer dos gats. Un d´ells molt carinyós, de color blanc, que també ens va visitar l´endemà i no es va moure del nostre costat. El Julià hi va jugar molt, i fins i tot el vam deixar entrar a la caseta. Quan vam marxar, el diumenge, el Julià es va fer un fart de plorar perquè no veuria més el gat. Primer li va posar el nom de Gilbert, el mateix nom del gat del Caillou (no sé ben bé si s´escriu així). Després, com que ens va semblar que era una gata, li va dir Tània. Es va passar bona part del camí de tornada plorant.
L´endemà, la mestressa de la casa va trucar a la Luciana per demanar-li si ens havíem deixat un gat, ja que es van trobar un gat allà i fins i tot va entrar a la casa quan van obrir la porta. Nosaltres vam suposar que el gat era d´ells, però resulta que no. Així que se´m va ocórrer donar una sorpresa al Julià i anar-lo a buscar. Aquella mateixa tarda vam agafar el cotxe i vam anar cap a Deltebre. Li vaig dir al Julià que m´havia deixat unes sabates i les anàvem a buscar. Quan vam arribar, hi havia el gat, i l´expressió del Julià en veure´l em va emocionar. El vam agafar i ens el vam endur.
El vam portar al veterinari i ens va confirmar que era un gat, per tant, es tornava a dir Gilbert. Al Julià li encantava jugar amb ell, preparar-li el menjar, recollir-li la caca...
Feia uns dies que no estava bé, no menjava, es movia molt poc...la Luciana li donava aigua amb una xeringa perque no es deshidratés. El vam portar al veterinari el dia 31 i ens van dir que l´hauríem d´ingressar ja que feia mala pinta. El vam portar a Manresa, li van fer proves i va passar la nit de cap d´any ingressat. L´endemà ens van explicar el que tenia i no hi havia res a fer. Entre moltes altres coses tenia leucèmia i no ens va quedar més remei que eutanasiar-lo (es veu que n´hi diuen així). El Julià no parava de repetir que el Gilbert estava al veterinar-li perquè allà el curarien.
Haver-li d´explicar al Julià ha sigut l´experiència més dura que he viscut fins ara com a pare.
dilluns, 26 de novembre del 2012
La meva valoració dels resultats electorals
Cadascú fa un balanç dels resultats electorals a la seva mida. La premsa espanyola destaca la davallada de CIU i ignora qui és la segona força. A la resta del món en fan una lectura més ajustada a la realitat. I la majoria de ciutadans en fan un balanç d´acord amb la seva ideologia. Vaja, que, com sempre, tots han guanyat. Curiosament en aquestes eleccions sembla que els que hagin perdut siguin els que han guanyat.
La davallada de CIU té moltes lectures. En nombre de vots, n´han perdut uns 90 mil, la gran majoria a l´àrea metropolitana de Barcelona. Molta gent no independentista va votar CIU cremada amb el tripartit, i amb el gir independentista de la coalició aquests vots han anat a parar a altres formacions. I molts votants d´ERC cremats amb el tripartit, van donar el seu suport a CIU fa dos anys i ara han tornat a votar ERC. A mi em sap greu aquesta davallada bàsicament perquè això s´aprofita desde Madrid per qualificar de fracàs el procés independentista. A mi tampoc em sembla cap catàstrofe el resultat, però és evident que hauran de reflexionar. I decidir, d´una vegada, si els convé anar de bracet d´Unió.
ERC ha fet una campanya impecable, s´ha desmarcat de les crítiques que sí han utilitzat els altres partits i han assolit un objectiu que fa uns mesos era impensable. Quedar segona força a Catalunya és històric.
El PSC ha seguit fent el ridícul amb la valoració dels resultats. Després de la gran patacada de fa 2 anys, encara n´han perdut 8 més i diuen que els únics derrotats són els de CIU.
El PP, malgrat assolir el millor resultat de la seva història a Catalunya, no poden estar satisfets. No han sabut aprofitar la davallada del PSC, ni tan sols han aprofitat aquells vots de gent no indepentista que votava a CIU aquí i el PP a Madrid.
Els d´Iniciativa han pujat 3 diputats, que és molt, però ara són cinquena força. La seva obsessió per CIU és malaltissa i demanar la dimissió de Mas pels resultats em sembla totalment fora de lloc. Ells van governar amb un partit que en va treure 37, 11 menys que la llista més votada, i ara demanen la dimissió d´un que n´ha tret 50, 29 més que la segona llista.
Els de Ciutadans han triumfat. Han sabut arrossegar el vot de gent del PSC i també del PP. M´alegra, però, que han sigut els principals culpables que ERC sigui segona força. Oriol Junqueras hauria de regalar un pernil a l´Albert Rivera.
Vaig dir abans de les eleccions que creia que SI i la CUP no s´haurien d´haver presentat. I segueixo pensant el mateix, malgrat que m´alegra el resultat de la CUP i em sap greu els vots que s´han perdut de SI. Caldrà veure, però, si els diputats de la CUP sabran fer-ne un bon ús.
De la resta, destacar que PXC han perdut molts vots. Cal no oblidar que per poc no entren a les eleccions de fa 2 anys.
I els de UPyD han tret menys vots que el Partit Pirata i el Partit Animalista. Això demostra que aquí tenim més respecte pels animals que per la Rosa Díez.
La davallada de CIU té moltes lectures. En nombre de vots, n´han perdut uns 90 mil, la gran majoria a l´àrea metropolitana de Barcelona. Molta gent no independentista va votar CIU cremada amb el tripartit, i amb el gir independentista de la coalició aquests vots han anat a parar a altres formacions. I molts votants d´ERC cremats amb el tripartit, van donar el seu suport a CIU fa dos anys i ara han tornat a votar ERC. A mi em sap greu aquesta davallada bàsicament perquè això s´aprofita desde Madrid per qualificar de fracàs el procés independentista. A mi tampoc em sembla cap catàstrofe el resultat, però és evident que hauran de reflexionar. I decidir, d´una vegada, si els convé anar de bracet d´Unió.
ERC ha fet una campanya impecable, s´ha desmarcat de les crítiques que sí han utilitzat els altres partits i han assolit un objectiu que fa uns mesos era impensable. Quedar segona força a Catalunya és històric.
El PSC ha seguit fent el ridícul amb la valoració dels resultats. Després de la gran patacada de fa 2 anys, encara n´han perdut 8 més i diuen que els únics derrotats són els de CIU.
El PP, malgrat assolir el millor resultat de la seva història a Catalunya, no poden estar satisfets. No han sabut aprofitar la davallada del PSC, ni tan sols han aprofitat aquells vots de gent no indepentista que votava a CIU aquí i el PP a Madrid.
Els d´Iniciativa han pujat 3 diputats, que és molt, però ara són cinquena força. La seva obsessió per CIU és malaltissa i demanar la dimissió de Mas pels resultats em sembla totalment fora de lloc. Ells van governar amb un partit que en va treure 37, 11 menys que la llista més votada, i ara demanen la dimissió d´un que n´ha tret 50, 29 més que la segona llista.
Els de Ciutadans han triumfat. Han sabut arrossegar el vot de gent del PSC i també del PP. M´alegra, però, que han sigut els principals culpables que ERC sigui segona força. Oriol Junqueras hauria de regalar un pernil a l´Albert Rivera.
Vaig dir abans de les eleccions que creia que SI i la CUP no s´haurien d´haver presentat. I segueixo pensant el mateix, malgrat que m´alegra el resultat de la CUP i em sap greu els vots que s´han perdut de SI. Caldrà veure, però, si els diputats de la CUP sabran fer-ne un bon ús.
De la resta, destacar que PXC han perdut molts vots. Cal no oblidar que per poc no entren a les eleccions de fa 2 anys.
I els de UPyD han tret menys vots que el Partit Pirata i el Partit Animalista. Això demostra que aquí tenim més respecte pels animals que per la Rosa Díez.
divendres, 16 de novembre del 2012
Shakira, Piqué i La Razón
Aquests dies s´ha parlat més del que era habitual, que ja era molt, de la Shakira i el Piqué. Ell ha concedit dues entrevistes a Can Godó, al Mundo Deportivo i a Rac1.
A mi la veritat és que la vida personal de la Shakira i el Piqué me la sua bastant. D´ell m´interessa el que fa el camp i d´ella no m´interessa res perquè la seva música no m´agrada. Això sí, li aconselleria que, ella que pot, es tenyeixi més sovint que aquesta ratlla negra fa lleig.
La seva relació té molta repercussió per qui són. Segurament és ell qui s´ha donat a conèixer més amb aquesta relació. Ara esperen un fill i això és una gran notìcia que ocupa les pàgines d´esports. Com va ser-ho el naixement del Thiago Messi. Em sembla increïble com hi ha gent que tens relativament a prop i t´assabentes que han sigut pares al cap d´uns dies, i que aquesta mateixa gent estigués enganxada a internet per saber si ja havia nascut el fill del Messi.
Doncs bé, el fet que la Shakira i el Piqué siguin ara més notícia que fa uns dies és perquè ell ha confirmat que la Shakira cantarà una cançó en català, concretament el "Boig per tu" de Sau. De fet, aquesta deu ser la cançó més cantada per cantants no catalans de la història. A mi Sau no m´agradava gaire (de fet, el meu avi, per Nadal, sempre regalava un CD als néts, i una vegada em va tocar un de Sau i vaig demanar de canviar-lo) i el Pep Sala no m´agrada gens, però aquesta cançó sí que em va agradar.
He llegit crítiques al fet que la Shakira volgués cantar una cançó en català. Una noia que viu a Barcelona, té una parella catalana i tindrà un fill català, a més es diu Ripoll de cognom, què collons ha de fotre cantant en català ? Però que sigui colombiana i canti en anglès no crea polèmica. Bé, tornem al de sempre, d´ imbècils n´hi ha molts i ara amb internet es fan notar més.
Els que tenen una gran capacitat per sorprendre´m, tot i que sembla que ja no poden sorprendre més, són els de La Razón. El seu comentari és: "A Shakira se le ha subido el embarazo a la cabeza y va a cantar una canción en catalan". Ep, no penso criticar qui ha escrit això. Simplement si el tingués a prop li recomanaria una clínica mental.
A mi la veritat és que la vida personal de la Shakira i el Piqué me la sua bastant. D´ell m´interessa el que fa el camp i d´ella no m´interessa res perquè la seva música no m´agrada. Això sí, li aconselleria que, ella que pot, es tenyeixi més sovint que aquesta ratlla negra fa lleig.
La seva relació té molta repercussió per qui són. Segurament és ell qui s´ha donat a conèixer més amb aquesta relació. Ara esperen un fill i això és una gran notìcia que ocupa les pàgines d´esports. Com va ser-ho el naixement del Thiago Messi. Em sembla increïble com hi ha gent que tens relativament a prop i t´assabentes que han sigut pares al cap d´uns dies, i que aquesta mateixa gent estigués enganxada a internet per saber si ja havia nascut el fill del Messi.
Doncs bé, el fet que la Shakira i el Piqué siguin ara més notícia que fa uns dies és perquè ell ha confirmat que la Shakira cantarà una cançó en català, concretament el "Boig per tu" de Sau. De fet, aquesta deu ser la cançó més cantada per cantants no catalans de la història. A mi Sau no m´agradava gaire (de fet, el meu avi, per Nadal, sempre regalava un CD als néts, i una vegada em va tocar un de Sau i vaig demanar de canviar-lo) i el Pep Sala no m´agrada gens, però aquesta cançó sí que em va agradar.
He llegit crítiques al fet que la Shakira volgués cantar una cançó en català. Una noia que viu a Barcelona, té una parella catalana i tindrà un fill català, a més es diu Ripoll de cognom, què collons ha de fotre cantant en català ? Però que sigui colombiana i canti en anglès no crea polèmica. Bé, tornem al de sempre, d´ imbècils n´hi ha molts i ara amb internet es fan notar més.
Els que tenen una gran capacitat per sorprendre´m, tot i que sembla que ja no poden sorprendre més, són els de La Razón. El seu comentari és: "A Shakira se le ha subido el embarazo a la cabeza y va a cantar una canción en catalan". Ep, no penso criticar qui ha escrit això. Simplement si el tingués a prop li recomanaria una clínica mental.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)