La violència masclista està justificada en alguns casos...

Això és el que opinen 600 mil espanyols. I d´aquests, més del 40% són dones. Gairebé 300 mil dones opinen que les agressions dels marits en alguns casos estan justificades. En quin país vivim ?

Jugar amb nens...per divertir-se qui ?

S´acosten les vacances, en tinc ganes. Bé, suposo que tothom té ganes de fer vacances, per molt que t´agradi la feina sempre s´agraeixen.
Des que sóc pare observo força quan em trobo en algun lloc amb d´altres pares i nens i m´adono que moltes vegades els adults busquen fer coses que els diverteixen més a ells que als nens. O simplement els porten a llocs on creuen que els nens s´ho passaran molt bé sols mentre ells podran aprofitar per enviar missatges a mòbil o per mantenir llargues converses pel mòbil. O aniran a la piscina o a la platja pensant que el nen s´ho passarà de conya remullant-se tot sol i que els adults es banyaran quan tinguin calor i prendran el sol l´estona que els vingui de gust i només mirant-lo de tant en tant ja n´hi ha prou. I potser en el moment que els vingui de gust banyar-se perquè estan farts de sol el nen voldrà jugar amb ells i diran que no els atabalin i els donarà els cubell i els rasclets perquè facin castells de sorra, sense parar-se a pensar que potser el nen té ganes de jugar i necessita fer-ho amb el pare o la mare. I quan el nen insisteixi que té ganes de jugar amb ell li deixarà anar "no me agobies que estoy cansado/a," quan porta tot el putu matí tombat al sol. Bé, ho he posat en castellà perquè m´ha sortit així, tot i que també n´hi ha que ho dirien en català.
A mi m´encanta jugar amb el Julià. Bé, m´encanta i gaudeixo quan veig que ell s´ho passa bé. I de vegades banyar-me a la piscina, sigui la de casa (la piscineta de plàstic que hem posat a la terrassa) o sigui la del poble, no és el que em ve més de gust, però ho faig perquè ell en té ganes i gaudeix i el veig content. I quan anem en cotxe deixo d´escoltar la ràdio i l´hi poso aquell CD de l´escola amb cançons infantils que ell canta tot content. I considero que fer això no té cap mèrit. El que no entenc és aquella gent que en lloc de buscar una activitat on el nen s´ho passi bé, busquen una activitat on s´ho pot passar bé l´adult anant amb el nen. I d´aquests n´hi ha molts, massa.

Efectivament

Ahir, a l´Efectivament del Lluís Canut a l´Esport 3, entrevistaven el Gaby Cairo i el Javi Rodriguez. El primer va ser jugador del Barça d´hoquei, nascut a l´Argentina i parlava un català que ja voldria parlar-lo el nostre ex-president. El segon és jugador del Barça de futbol sala, acaba de guanyar la lliga, és català, de Santa Coloma de Gramanet i parlava castellà. Tinc curiositat per saber què passava pel cap del Gaby Cairo sentint el Javi Rodriguez, nascut i escolaritzat al país, parlant castellà i què passava pel cap del Javi Rodriguez sentint el Gaby Cairo, que té per llengua materna el castellà (i crec que escolaritzat a l´Argentina), parlant un català correctíssim. Efectivament, hi ha moltes coses que encara no entenc...

Eleccions municipals

Tot i que ja han passat uns quants dies des del 22 de maig, un viatge i la feina m´han impedit escriure abans. De fet, el tema encara és actual, perquè encara s´estan perfilant els pactes. Però no vull comentar els resultats ni res d´això.

Mai he fet públic el meu vot. De fet, no sempre he sigut fidel a un partit, tot i que des que tinc dret a vot només he votat a dos partits. Aquest any ha estat diferent, perquè he donat suport públicament a una candidatura, tot i que no els he pogut votar, ja que tot i que visc a Sant Vicenç, encara estic empadronat a Manresa. Però el meu vot va ser pel mateix partit, ERC.

Vaig tenir el plaer de presentar l´acte de final de campanya d´ERC a Sant Vicenç. I dic plaer perquè ho vaig fer acompanyat de la Luciana. Em va fer molta il.lusió compartir amb ella aquesta tasca, tot i que no ho hagués fet si m´ho hagués demanat qualsevol altre partit.

La política està molt desprestigiada. I aquest desprestigi se l´han guanyat a pols tots els partits. Però quan es parla de política municipal, això ja és una altra cosa ben diferent. Generalment, tot i que sempre hi ha excepcions, la gent que s´implica en política municipal és gent que s´estima el poble i s´hi implica per fer-ne un poble millor. Sempre he pensat que estar ficat en política municipal és una manera de fer poble com ho pot ser estar vinculat a qualsevol entitat cultural i/o esportiva. Però la política municipal és una manera molt menys agraida de fer poble. Quan fas les coses malament, òbviament et critiquen, quan fas les coses de la millor manera possible, també et critiquen, i quan fas les coses bé mai et feliciten. Et pots implicar molt en qualsevol tema, que sempre hi haurà qui et criticarà. Conec força gent que ha perdut amistats per culpa de la política. Amics de tota la vida que ara ni es parlen, o que es troben pels carrers del poble i ni es saluden.

Per tot això, tenen la meva admiració. Jo no tindria collons de fer-ho. Jo faig poble d´una manera molt més agraïda. I tenen la meva admiració els que s´hi impliquen siguin del partit que siguin, excepte els del PXC, que aquests tenen uns altres objectius. Parlo de pobles petits o mitjants. Les grans ciutats ja és un altre tema. I també és cert que hi ha excepcions i sempre n´hi haurà que es fiquen en política només per interessos personals.

Malgrat tot, sempre acaba havent-hi pactes que no entenc i que molt em temo que no són gestionats per la gent del poble. Recordo que fa uns anys a Alella governava ERC amb el PP i al Piqué li van fotre molts pals des de Madrid per permetre-ho. Jo no m´atreveixo a valorar-ho ni a criticar-ho perquè no conec la realitat d´Alella. En els pobles els pactes han de ser entre persones i no entre partits

Eleccions

No ha passat ni mig any de les darreres eleccions, que ja en tenim unes altres. La diferència entre una campanya electoral d´eleccions municipals i les altres és que a cada poble veus fotos diferents, i fins i tot, en alguns casos, eslògans diferents.

Des que ha començat la campanya he estat a Manresa, Sant Vicenç, Sallent, Berga, El Vendrell, Vilanova i la Geltrú, Castellgalí, Monistrol de Montserrat... i he passat per uns quants pobles més que m´han permès veure infinitat de cares. Però hi una cara que la veig en la majoria de pobles: la del Josep Anglada.

La Plataforma per Catalunya, aquell partit que embruta el nom del meu país i que hauria d´ocupar el lloc de Bildu en els debats sobre la seva legalitat és l´únic partit que incorpora la foto del seu president juntament amb la de l´alcaldable. Suposo que deuen tenir els seus assessors d´imatge que els deuen recomenar que hi surti la seva foto. Al cap i a la fi, dels centenars de cares que he vist aquests dies, la més repetida és la seva. I em dol, i em fa ràbia que creixin. Recordo que vaig veure amb preocupació l´escrutini de les darreres eleccions, on va haver-hi algun moment en que n´assolien tres o quatre. A Manresa ja n´hi ha un, a El Vendrell, quatre, i a Sant Vicenç, on visc (tot i que no hi voto, ja que segueixo empadronat a Manresa), és la primera vegada que es presenten, però en les eleccions autonòmiques van treure un 6% dels vots, cosa que segurament els donaria un regidor. En els pobles petits (Sant Vicenç té 13 regidors), un sol regidor pot ser molt decisiu i esverar molt el galliner. A Sant Vicenç ja va passar fa uns anys quan, governant ERC en coalició amb CIU (crec que en tenien 4 i 3, respectivament), un regidor d´Unió va desfer el pacte i es va unir als 5 del PSC i al solitari del PP per tornar l´alcaldia als socialites (les xifres les estic dient de memòria, però crec que eren aquestes).

Confio, però, que si els de PXC treuen un o més regidors, tots els altres partits els ignoraran a l´hora de fer pactes. A Sant Vicenç presenten d´alcaldable la persona que "ajuda" el mossèn. Una vegada més, i ja en són moltes, el bisbat mira cap una altra banda. Penós

Canallades

Ahir vaig anar a la presentació del llibre "Canallades" de la Raquel Garcia Ulldemolins. Va ser un dia de retrobament amb gent que feia molts anys que no veia i també de coneixences interessants.
Feia més de deu anys que no veia la Raquel, i diria que encara més que no veia l´Helena, la seva germana, que ja té dues "canalles". De fet, el llibre està bastant inspirat en l´Ot, el fill gran de l´Helena i nebot de la Raquel. També em vaig retrobar amb l´Alba i el Genís Sinca. El Genís també feia més de deu anys que no el veia, des de l´últim sopar que vam fer a Barcelona la colla que vam anar a Anglaterra a finals dels 80. Ell era el monitor, i ahir em recordava que només tenia 19 anys. Recordo que en aquell sopar vam demanar de postres pa amb vi i sucre, però no era com me´l feia la iaia Nèlida, que feia regalimar el vi sobre el pa com si fos oli, sino que era una llesca de pa totalment amarada de vi negre, que si repeties no podies agafar el cotxe. A l´Alba la vaig veure fa poc per Manresa, ja que tot i que viuen a Barcelona, són manresans i els pares encara hi viuen. Em va fer molta il.lusió retrobar-me amb tots quatre i recordar vells, i bells temps.

També em va fer molta il.lusió conèixer la Victòria Cardona, de qui n´havia sentit a parlar molt. Va ser un plaer conèixer-la i sentir-la parlar (va fer la presentació del llibre). A ella li va fer il.lusió conèixer un altre familiar de la Pili, que segons ella era la seva millor amiga. Feia posar la pell de gallina com parlava de la Pili i com va sentir la seva pèrdua. Ella la va empènyer a escriure el seu primer llibre. Té 74 anys, però una vitalitat que ja la voldria molta gent molt més jove.

Vaig estar tot el dia rumiant si baixar a Barcelona a veure la presentació, ja que això volia dir plegar abans de la feina i arribar tard a casa, quan el Julià ja estaria dormint. Finalment em vaig decidir i va valer la pena, perquè a part de tot el que he explicat, també em va permetre poder compartir força estona amb el Jordi Guinart, que és l´editor del llibre, sense haver de parlar de feina o de teatre.

Quan vaig saber que el Jordi i la Raquel es coneixien vaig pensar que era molta casualitat. Ella és de la Colònia Güell (ignoro si encara viu allà), ell és un barceloní resident a Moià i jo manresà resident a Sant Vicenç i tots tres ens coneixiem per separat i per motius ben diferents. Realment som un país petit.

Tens pupa ? Per què ?

El Julià ja fa un temps que comença a preguntar per què contínuament. Moltes vegades em deixa descol.locat, perque ni jo mateix sé el per què de les coses. I d´altres, la resposta que li pugui donar és difícil que a la seva edat la pugui entendre. Però moltes altres vegades la pregunta és divertida i em fa riure.

Fa un mes em van operar. Res greu, tot i que la recuperació ha sigut més lenta del que en principi esperava. I el Julià també es preguntava per què estava fent repòs i per què tenia una "pupa". I m´hi volia fer un petó, perque és el que li fem a ell quan s´ha fet mal. El primer cop que em va dir "Papa, tens pupa ? Per què ?", vaig reflexionar molt sobre la pregunta. La meva era una "pupa" sense importància, que amb cirurgia s´arreglava. Però darrerament, en l´últim any o any i mig, he conegut molts casos de gent que ha patit una "pupa" molt més greu que la meva. Una malaltia que, en molts casos, no ha tingut remei. Si començo a comptar, en un any i mig he conegut unes vuit o deu persones que han mort de càncer. Amb la majoria no hi tenia una relació molt fluida i em tocaven molt de lluny, però eren de la meva generació i, poc o molt, et toca. D´altres eren més grans, però no prou perquè ens haguessin de deixar tan aviat. La mort que més he sentit, i amb diferència, és la de la Pili, ja en vaig parlar en un altre post.

Quan vaig "patir" aquesta malaltia més d´aprop va ser quan li van detectar al pare. Però ell va tenir la sort que molts altres no han tingut. Ara ha fet 11 anys que el van operar i porta una vida completament normal.
Però sobre aquest tema hi ha molts "per què" que no tenen resposta. Per què tants casos ? Per què tan joves ? Per què tan fulminants ?

Sempre he sentit a dir que tota la vida hi ha hagut casos de càncer, però que ara la gent viu més anys i per això en surten tants. Doncs no, a mi no m´enganyen, ara n´hi ha molts més, de casos. Moltíssims més. Per què ?